Curs impartit per Lluïsa Faxedas, doctora en Història de l’art i professora d’Història de l’art contemporani a la Universitat de Girona. Ha publicat textos, articles i estudis sobre temes d’art contemporani, qüestions de gènere i sobre artistes catalans en publicacions nacionals i internacionals, i també ha comissariat i ha col·laborat en diverses exposicions sobre aquestes qüestions. Actualment codirigeix el projecte de recerca ALMA. Artistas visionarias en España: espiritualidad, feminismo y utopía.

Pels grecs les muses eren unes divinitats femenines inspiradores dels artistes, que la història de l’art sovint ha imaginat que s’encarnaven en dones concretes. La idea de la musa com a dona que és admirada per un creador a qui estimula a fer la seva obra, però, està molt lluny de la complexitat de les relacions amoroses i afectives que tot sovint es relacionen amb els processos creatius. En aquest curs explicarem que les muses no existeixen, però que l’art si que li deu molt als vincles de parella i d’amistat.

Sessions:

1. Quan l’art és cosa de dos: parelles d’artistes que treballen junts
2. Amistats creatives: la col·laboració entre amics com a estímul artístic
3. Junts, però no barrejats: parelles de creadors en què cadascú manté la seva independència
4. Persones que inspiren: estimar o admirar algú com a motor creatiu