Curs impartit per Pere Parramon (Girona, 1977), doctor en Història de l’Art i Màster en Comunicació i Crítica d’Art per la Universitat de Girona, amb formació en Simbologia per la Universitat de Barcelona i Direcció de centres docents públics per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Membre de les Associacions Catalana i Internacional de Crítics d’Art (ACCA i AICA), ha publicat nombrosos articles i treballs. És autor dels llibres Art contemporani a Girona, 1994-2019 (juntament amb M. Lluïsa Faxedas, GEiEG), Juego de tronos: Realidades, ficciones, turismos (amb F. Xavier Medina, UCLM i UC), Fridtjof Nansen: Retratos, impresiones (Sd·edicions) i Arte fantástico: Estrategias visuales de lo imposible (Iberoamericana). Funcionari de carrera i compromès amb la docència, ha estat professor de secundària i universitari, impartint nombrosos cursos i conferències. Ha estat cap d’estudis i director de l’Institut Rafael Campalans, president de l’Associació dels Amics del Museu d’Art de Girona, coordinador d’exposicions i adjunt a direcció de la Fundació Vila Casas, i curador d’exposicions en diferents institucions. Membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), ha publicat les novel·les El noi saltador i la reina dels guardians rossos i La llengua dels ocells (ambdues a Sd·edicions).

El vincle entre el fenomen artístic i l’espiritualitat es remunta als orígens mateixos de la humanitat, i s’ha mantingut fins als nostres dies. Alhora, malgrat les diferències culturals, és un fet universal. Des de sempre i arreu, l’art ens ha permès atansar-nos a l’invisible, fer presents els absents i desenvolupar el nostre sentit de transcendència. Mitjançant aquest curs ens acostem a la dimensió espiritual de l’art, des dels registres arqueològics més antics fins a xamans de la contemporaneïtat com Kandinski, Joseph Beuys o Marina Abramović.

 Sessió 1. Fer presents els de l’altre costat

Des de la donzella de Corint, el mite fundacional de la pintura i l’escultura, l’art ha maldat per fer presents els absents. En aquesta sessió, tot endinsant-nos en un aspecte tan clau per a l’art com és la tensió entre la presentació i la representació, ens acostem a les estàtues vives de les civilitzacions antigues i a les imatges religioses miraculoses, per acabar saltant a la performance dels segles XX i XXI.

 Sessió 2. Fer visible l’invisible

Els vincles entre l’art i l’espiritualitat es remunten al mateix naixement del fenomen artístic. Per aquest motiu, s’ha dit que l’art neix sagrat, i malda per fer visible el món dels esperits i el més enllà. En aquest repte, els símbols juguen un paper molt important, de manera que perspectives com les de la interpretació hermenèutica i l’estudi de la iconografia esdevenen acostaments necessaris a l’art que permeten distingir entre l’enigma, el misteri i el dubte.

 Sessió 3. Ser tècnic del sagrat

Tot diferenciant conceptualment les “obres d’art” de les “produccions artístiques”, examinem l’artista com a creador i com a mediador amb el sagrat. Treballem nocions com les de “geni”, “duende”, “entusiasme” i “inspiració”, i, a partir de les tesis de Wilhelm Worringer sobre l’abstracció i de Mircea Eliade sobre el xamanisme, ens ocupem de les diferents consideracions que ha tingut l’artista, segons els seus vincles amb l’espiritualitat.

 Sessió 4. El mite, la religió i la màgia

Utilitzant com a fil conductor la interrelació entre el poder de la paraula i el poder de la imatge, en aquesta última sessió ens endinsem en els vincles de l’art amb tres àmbits íntimament relacionats amb l’espiritualitat, com són el mite, la religió i la màgia. D’aquesta manera, recordant la importància d’atendre les perspectives temporals i culturals, reivindiquem el fenomen artístic com a constructor i transformador del món i de la realitat.