Curs impartit per David Roas, escriptor i catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona, on també dirigeix el Grupo de Estudios sobre lo Fantástico (GEF) i Brumal. Revista de Investigación sobre lo Fantástico.

El seu principal camp de recerca és el fantàstic, tant des d’una perspectiva teòrica com comparatista (narrativa, cinema i còmic espanyols i estrangers). Entre les seves principals publicacions acadèmiques cal destacar: Teorías de lo fantástico (2001), Hoffmann en España. Recepción e influencias (2002), De la maravilla al horror. Los orígenes de lo fantástico en la cultura española (2006), La sombra del cuervo. Edgar Allan Poe y la literatura fantástica española del siglo XIX (2011), Tras los límites de lo real. Una definición de lo fantástico (2011; IV Premio Málaga de Ensayo; traduït a l’anglès i a l’italià), Historia de lo fantástico en la cultura española contemporánea (1900-2015) (2017) i Cronologías alteradas. Lo fantástico y la transgresión del tiempo (2022).

És autor dels llibres de contes i microrelats Los dichos de un necio (1996), Horrores cotidianos (2007), Distorsiones (2010; guanyador del VIII Premio Setenil al millor llibre espanyol de contes), Bienvenidos a Incaland® (2014), Intuiciones y delirios (2018), Invasión (2018), Monstruario (2021) i Niños (2022). També ha publicat les novel·les Celuloide sangriento (1996) i La estrategia del koala (2013). Els seus contes han estat traduïts a l’anglès, francès, italià, portuguès, grec, croat i serbi.

L’objectiu del curs és oferir una visió panoràmica del monstre a la cultura occidental dins del context de la Modernitat i la Postmodernitat, prenent com a base les seves diferents manifestacions literàries, cinematogràfiques i artístiques.

El curs es divideix en 4 sessions. La primera, de caràcter introductori, es dedicarà a reflexionar sobre els orígens, formes i sentits de la monstruositat fantàstica. Així, aquesta sessió se centrarà en definir el que entenem per monstre (des dels conceptes d’anormalitat i d’amenaça), alhora que reflexionarem sobre com i per què sorgeixen els monstres i sobre la seva directa relació amb la representació metafòrica de les nostres pors i desitjos.

En les tres següents sessions analitzarem tres de les seves encarnacions més cèlebres: fantasmes, vampirs i mòmies.

En cadascuna d’elles s’oferirà una revisió de les principals representacions d’aquests tres monstres, incidint en les raons socioculturals que expliquen la seva evolució a través d’exemples literaris, cinematogràfics i artístics.