Curs impartit per Lluïsa Faxedas, doctora en Història de l’art i professora d’Història de l’art contemporani a la Universitat de Girona. Ha publicat textos, articles i estudis sobre temes d’art contemporani, qüestions de gènere i sobre artistes catalans en publicacions nacionals i internacionals, i també ha comissariat i ha col·laborat en diverses exposicions sobre aquestes qüestions. Actualment codirigeix el projecte de recerca ALMA. Artistas visionarias en España: espiritualidad, feminismo y utopía.

Pels grecs les muses eren unes divinitats femenines inspiradores dels artistes, i la història de l’art sovint ha imaginat que s’encarnaven en dones concretes. La idea de la musa com a dona que és admirada per un creador a qui estimula a fer la seva obra, però, està molt lluny de la complexitat de les relacions amoroses i afectives que tot sovint s’entrecreuen amb els processos creatius. En aquest curs explicarem que les muses no existeixen, però que l’art si que li deu molt als vincles de parella i d’amistat.

Sessions:

1. Quan l’art és cosa de dos: parelles d’artistes que treballen junts
2. Amistats creatives: la col·laboració entre amics com a estímul artístic
3. Junts, però no barrejats: parelles de creadors en què cadascú manté la seva independència
4. Persones que inspiren: estimar o admirar algú com a motor creatiu