Un museu, una ciutat, un paisatge, una gent

Amb motiu del centenari del naixement del cineasta i activista polític Pere Portabella, nascut a Figueres l’any 1927, el Museu de l’Empordà participa a “Acció Portabella’, un programa d’activitats internacional que es desplega al llarg de 2026 i 2027.

Durant aquesta tardor s’han programat tres conferències:

Portabella cineasta, amb Ona Balló, investigadora i comissària especialitzada en cinema i cultura contemporània, explorarà la trajectòria de Pere Portabella com a cineasta i el seu paper fonamental en la renovació del cinema català i internacional.

Dijous 24 de setembre, a les 19 h

Portabella polític, amb Enric Pujol, historiador i escriptor.
La producció cinematogràfica i artística de Pere Portabella ens permet definir-lo com un artista compromès. Però, en el seu cas, el compromís amb el seu temps el va dur a implicar-se activament en la vida política de les dècades finals del franquisme i en l’anomenada “transició política” que liquidà la dictadura. Fou una figura clau de l’Assemblea de Catalunya, que aglutinà l’oposició democràtica, i posteriorment (durant l’etapa 1977-1984), fou senador a Madrid i diputat al Parlament de Catalunya. Uns aspectes encara no prou coneguts pel gran públic i poc estudiats.

Dijous 15 d’octubre, a les 19 h

Portabella col·leccionista, amb Vicenç Altaió, Poeta, assagista i crític d’art.
“Pere Portabella no era un col·leccionista d’art a l’ús, però com a cineasta incorporà a la seva poètica avantguardista i de compromís polític l’art dels artistes amb els que se sentia reflectit i amb els que mantenia una amistat. En alguns casos, foren aquests artistes els triats per a realitzar els cartells publicitaris dels seus films; i en altres, les obres d’art cobrien les parets del seu estudi i productora. L’art compleix, doncs, una funció d’adhesió estètica i política; també comunicativa; i, alhora, de prestigi. Per art un art pregressista i modern, com era ell en els seus films i en la vida política i quotidiana.”

Dijous 26 de novembre, a les 19 h

L’exili no només com a desplaçament sinó com a condició interior, és una de les constants de la directora de cinema belga Chantal Akerman: l’experiència de desarrelament, distància -a voltes també d’errància- i la sensació de no-pertinença.

Conversa amb Pepa Balsach, historiadora de l’art i poetessa, i Nora Ancarola, artista, que ens parlarà de la seva experiència.

Inauguració de l’exposició “D’Empúries a Spiderman. Narratives gràfiques a la perifèria”, comissariada per M. Mercè Cuartiella i Joan Manuel Soldevilla.

Del 3 d’octubre de 2026 al 10 de gener de 2027

Dimecres 7, 14, 21 i 28 d’octubre.

Curs a càrrec de Gabriel Ventura (Granollers, 1988), escriptor i artista. Una de les seves últimes col·laboracions ha consistit en la investigació històrica i literària de LUX (2025), àlbum de Rosalía. Aquesta investigació s’ha publicat en el LUX ZINE, juntament amb les lletres de la cantant.
El seu treball sol partir de la poesia i des d’aquesta disciplina s’expandeix en moltes direccions: l’assaig, l’ensenyament, la investigació o la imatge en moviment. Entre les seves obres destaquen W (1a edició, 2017; 2a edició ampliada, 2019), Apunts per a un incendi dels ulls (2020) —que va donar títol a una exposició homònima al MACBA,—, La nit portuguesa (2021) —diari de rodatge d’un film d’Albert Serra— i El millor dels mons impossibles (2025). Alguns dels seus textos s’han traduït a l’anglès, francès, grec, neerlandès, turc i portuguès. Per altra banda, ha col·laborat amb institucions com el MACBA, TBA21 Thyssen-Bornemisza, Framer framed, Eina, Elisava, Museu Tàpies, Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats, Filmoteca de Catalunya, Centre d’Arts Santa Mònica o la Biennal de Venècia (pavelló català, 2019), entre molts altres. Ha realitzat lectures i accions en festivals com FIL Guadalajara, Barcelona Poesia o Festival Eñe.
Paral·lelament, ha escrit, produït i dirigit dos peces audiovisuals amb Rosa Tharrats: Els miracles del Mestre Cabestany (2023, Loop Festival) i El riu era verd i blau i groc, presentat a Manifesta 15 (Barcelona, 2024) i Festival Márgenes (2024). A més de crear conjuntament la microòpera Aura (2025), amb música de Marina Herlop i producció de Liceu, Macba i CCCB.
Actualment és professor a BAU i codirector del festival POESIA i +.

Molts artistes tenen un quadern a l’estudi on van apuntant idees, pensaments i vivències. D’altres, com Dalí o Leonora Carrington, van escriure dietaris d’una força i una originalitat tan viva com els seus quadres. A partir dels anys seixanta, amb l’aparició de l’art conceptual i de moviments com Fluxus (continuadors de les avantguardes i el situacionisme), les arts visuals i l’escriptura reforcen els seus vincles fins al punt que a vegades es confonen i intercanvien màscares i mètodes. En aquest curs llegirem i comentarem llibres escrits per artistes, crítics, galeristes i comissaris d’art. Descobrirem per què Dalí deia d’ell mateix que era més bon escriptor que artista, o de quina manera les performances d’Esther Ferrer o de Robert Filliou es poden llegir com poemes gestuals. També estudiarem les notes de crítics com Magnani, Pepiatt o Ángel González, que es van apropar a l’art amb ull clínic i enamorat, sempre atents als detalls més subtils de les obres, tot posant en diàleg tradicions, disciplines i maneres de treballar.