Un museu, una ciutat, un paisatge, una gent

Dimecres 9, 16, 23 i 30 de setembre.

Curs a càrrec d’Eduard Caballé, investigador de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i doctor en Història (Universitat de Girona, 2024).

Centra la seva recerca en la salvaguarda del patrimoni cultural durant la Guerra Civil i en les polítiques de control i gestió desenvolupades en el primer franquisme, amb una atenció especial al Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN).
Ha desenvolupat la seva trajectòria en diversos projectes competitius i compta amb publicacions especialitzades sobre confiscació, protecció, restitució i destí dels béns culturals durant la guerra i la postguerra. Forma part de l’equip investigador del projecte d’R+D d’àmbit estatal «El impacto de la guerra civil en la configuración de los museos en Catalunya. Trazabilidad, localización y destino de los bienes culturales» (IGUEMUS).
Entre les seves obres destaquen el llibre ¿Salvado o recuperado? El control franquista del patrimonio a través del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) (Comares, 2026), així com la tesi doctoral «El Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional i el control franquista del patrimoni a Catalunya durant la Guerra Civil. Agents militaritzats, assessors, propaganda i burocràcia a la Comisaría de la Zona de Levante (1938-1940)» (Universitat de Girona, 2024).

Què passa amb les obres d’art quan esclata una guerra? Qui les protegeix, qui les saqueja i per què? Des de les col·leccions amagades durant la Segona Guerra Mundial fins al patrimoni protegit durant la Guerra Civil Espanyola, la història és també una història de pèrdues, rescats i disputes. Amb l’objectiu de reflexionar sobre la memòria i els relats construïts al voltant d’aquest patrimoni, el curs explora com els conflictes armats han afectat monuments, museus, arxius i col·leccions al llarg del segle XX, i analitza episodis d’espoli i destrucció, però també les iniciatives que van permetre preservar una part essencial del nostre llegat cultural.

El cicle “Mirar, parlar, picar”, té l’objectiu de convertir l’exposició de col.lecció del Museu en un espai de trobada i conversa entre artistes, públic i obres d’art.

Aquesta activitat reunirà artistes del fons del Museu davant de les seves obres per parlar de significats, processos creatius, trajectòries, inspiració i moltes coses més.

Cada sessió s’acabarà amb un vermut a l’espai de descans.

En la primera sessió sessió d’aquesta temporada, Fina Miralles i Denys Blacker parlaran sobre el seu treball a partir de les obres que es troben exposades a l’exposició de col·lecció, i dialogaran respecte l’obra de l’altre.

Altres sessions:

Joana Cera i Pere Bellès
Dissabte 17 d’octubre, a les 11 h
Gino Rubert i Dani Torrent
Dissabte 14 de novembre, a les 11 h

Amb motiu del centenari del naixement del cineasta i activista polític Pere Portabella, nascut a Figueres l’any 1927, el Museu de l’Empordà participa a “Acció Portabella’, un programa d’activitats internacional que es desplega al llarg de 2026 i 2027.

Durant aquesta tardor s’han programat tres conferències:

Portabella cineasta, amb Ona Balló, investigadora i comissària especialitzada en cinema i cultura contemporània, explorarà la trajectòria de Pere Portabella com a cineasta i el seu paper fonamental en la renovació del cinema català i internacional.

Dijous 24 de setembre, a les 19 h

Portabella polític, amb Enric Pujol, historiador i escriptor.

Dijous 15 d’octubre, a les 19 h

Portabella col·leccionista, amb Vicenç Altaió, Poeta, assagista i crític d’art.
“Pere Portabella no era un col·leccionista d’art a l’ús, però com a cineasta incorporà a la seva poètica avantguardista i de compromís polític l’art dels artistes amb els que se sentia reflectit i amb els que mantenia una amistat. En alguns casos, foren aquests artistes els triats per a realitzar els cartells publicitaris dels seus films; i en altres, les obres d’art cobrien les parets del seu estudi i productora. L’art compleix, doncs, una funció d’adhesió estètica i política; també comunicativa; i, alhora, de prestigi. Per art un art pregressista i modern, com era ell en els seus films i en la vida política i quotidiana.”

Dijous 26 de novembre, a les 19 h

L’exili no només com a desplaçament sinó com a condició interior, és una de les constants de la directora de cinema belga Chantal Akerman: l’experiència de desarrelament, distància -a voltes també d’errància- i la sensació de no-pertinença.

Conversa amb Pepa Balsach, historiadora de l’art i poetessa, i Nora Ancarola, artista, que ens parlarà de la seva experiència.