Un museu, una ciutat, un paisatge, una gent

Amb motiu del centenari del naixement del cineasta i activista polític Pere Portabella, nascut a Figueres l’any 1927, el Museu de l’Empordà participa a “Acció Portabella’, un programa d’activitats internacional que es desplega al llarg de 2026 i 2027.

Durant aquesta tardor s’han programat tres conferències:

Portabella cineasta, amb Ona Balló, investigadora i comissària especialitzada en cinema i cultura contemporània, explorarà la trajectòria de Pere Portabella com a cineasta i el seu paper fonamental en la renovació del cinema català i internacional.

Dijous 24 de setembre, a les 19 h

Portabella polític, amb Enric Pujol, historiador i escriptor.
La producció cinematogràfica i artística de Pere Portabella ens permet definir-lo com un artista compromès. Però, en el seu cas, el compromís amb el seu temps el va dur a implicar-se activament en la vida política de les dècades finals del franquisme i en l’anomenada “transició política” que liquidà la dictadura. Fou una figura clau de l’Assemblea de Catalunya, que aglutinà l’oposició democràtica, i posteriorment (durant l’etapa 1977-1984), fou senador a Madrid i diputat al Parlament de Catalunya. Uns aspectes encara no prou coneguts pel gran públic i poc estudiats.

Dijous 15 d’octubre, a les 19 h

Portabella col·leccionista, amb Vicenç Altaió, Poeta, assagista i crític d’art.
“Pere Portabella no era un col·leccionista d’art a l’ús, però com a cineasta incorporà a la seva poètica avantguardista i de compromís polític l’art dels artistes amb els que se sentia reflectit i amb els que mantenia una amistat. En alguns casos, foren aquests artistes els triats per a realitzar els cartells publicitaris dels seus films; i en altres, les obres d’art cobrien les parets del seu estudi i productora. L’art compleix, doncs, una funció d’adhesió estètica i política; també comunicativa; i, alhora, de prestigi. Per art un art pregressista i modern, com era ell en els seus films i en la vida política i quotidiana.”

Dijous 26 de novembre, a les 19 h

El cicle “Mirar, parlar, picar”, té l’objectiu de convertir l’exposició de col.lecció del Museu en un espai de trobada i conversa entre artistes, públic i obres d’art.

Aquesta activitat reunirà artistes del fons del Museu davant de les seves obres per parlar de significats, processos creatius, trajectòries, inspiració i moltes coses més.

Cada sessió s’acabarà amb un vermut a l’espai de descans.

En la segona sessió sessió d’aquesta temporada, Joana Cera i Pere Bellès parlaran sobre el seu treball a partir de les obres que es troben exposades a l’exposició de col·lecció, i dialogaran respecte l’obra de l’altre.

Altres sessions:

Gino Rubert i Dani Torrent
Dissabte 14 de novembre, a les 11 h

Taula rodona en el marc del projecte “Un museu fora del museu. La col·lecció MACBA en llocs insospitats”, amb motiu de la celebració dels seus 30 anys.

Un museu fora del museu proposa treure obres de la col·lecció i de l’arxiu del MACBA fora del museu, per tal de presentar-les en llocs d’interacció social, buscant relacions diferents i de proximitat. La sala d’espera d’un dentista, un forn de pa, la consulta d’un veterinari, els vestidors d’un camp de futbol, un local d’assaig o el despatx d’un alcalde són possibles localitzacions d’aquest projecte, que es duu a terme des del MACBA i la xarxa SPEAV (Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya). La tria d’obres i el material presentat es realitza a partir de les localitzacions seleccionades entre els centres d’art i equipaments de Catalunya, en diàleg amb el MACBA, tot oferint distàncies curtes amb l’art i contextos especials per a les obres.

Amb la participació de Martí Manen, comissari del projecte, Josep Ponsatí, artista, i Claudia Segura, cap de Col·leccions del MACBA.

Conversa entre l’autora, Marta Marín-Domine i Miquel
Aguirre, director del MUME.

“Passada la Jonquera, caminant per carretera, el Trueba i jo anàvem fent camí encaboriats en la inseguretat de l’esdevenidor. […] El meu amic s’aturà de sobte en una fita, en llegí amb atenció el quilometratge i l’anotà amb cura en una llibreteta que duia al sarró. Reeixida l’operació després d’haver llepat un parell de cops un tros de llapis pel cantó de la mina, amb un aire una mica misteriós, ara penso que forçadament misteriós, em va dir que el seguís. Ho vaig fer, seguint-li el joc, en silenci. Mentre ens endinsàvem en un terreny plantat d’oliveres, el Trueba comptava els arbres i s’assegurava que no hi hagués testimonis. Aleshores, escollí l’olivera més vella i retorta, i em demanà que l’ajudés a fer un sot vora de l’arrel. […] Embolcallada en una tovallola, enterràvem en aquell sot la seva estimada corneta de llautó que havia tocat a l’aviació de Sabadell, lluenta, acabada de polir. […]
–Perquè tornarem, oi, Marín? –deia el Trueba.
El Trueba, però, no esperava resposta. Va fer broma:
–Si hagués tingut un sextant, hauria pres la posició amb els graus de longitud i latitud corresponents.
Tots dos érem lectors apassionats de Jules Verne.”

Joaquim Marín Caballol (extret de Fugir era el més bell que teníem, Club Editor, 2019, de Marta Marín-Dòmine)

Participació oberta. Exemplars del llibre
disponibles en préstec a la Biblioteca Fages
de Climent.