Curs a càrrec de Gabriel Ventura (Granollers, 1988), escriptor i artista. Una de les seves últimes col·laboracions ha consistit en la investigació històrica i literària de LUX (2025), àlbum de Rosalía. Aquesta investigació s’ha publicat en el LUX ZINE, juntament amb les lletres de la cantant. 

El seu treball sol partir de la poesia i des d’aquesta disciplina s’expandeix en moltes direccions: l’assaig, l’ensenyament, la investigació o la imatge en moviment. Entre les seves obres destaquen W (1a edició, 2017; 2a edició ampliada, 2019), Apunts per a un incendi dels ulls (2020) —que va donar títol a una exposició homònima al MACBA,—, La nit portuguesa (2021) —diari de rodatge d’un film d’Albert Serra— i El millor dels mons impossibles (2025). Alguns dels seus textos s’han traduït a l’anglès, francès, grec, neerlandès, turc i portuguès. Per altra banda, ha col·laborat amb institucions com el MACBA, TBA21 Thyssen-Bornemisza, Framer framed, Eina, Elisava, Museu Tàpies, Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats, Filmoteca de Catalunya, Centre d’Arts Santa Mònica o la Biennal de Venècia (pavelló català, 2019), entre molts altres. Ha realitzat lectures i accions en festivals com FIL Guadalajara, Barcelona Poesia o Festival Eñe. 

Paral·lelament, ha escrit, produït i dirigit dos peces audiovisuals amb Rosa Tharrats: Els miracles del Mestre Cabestany (2023, Loop Festival) i El riu era verd i blau i groc, presentat a Manifesta 15 (Barcelona, 2024) i Festival Márgenes (2024). A més de crear conjuntament la microòpera Aura (2025), amb música de Marina Herlop i producció de Liceu, Macba i CCCB. 

Actualment és professor a BAU i codirector del festival POESIA i +.

Molts artistes tenen un quadern a l’estudi on van apuntant idees, pensaments i vivències. D’altres, com Dalí o Leonora Carrington, van escriure dietaris d’una força i una originalitat tan viva com els seus quadres. A partir dels anys seixanta, amb l’aparició de l’art conceptual i de moviments com Fluxus (continuadors de les avantguardes i el situacionisme), les arts visuals i l’escriptura reforcen els seus vincles fins al punt que a vegades es confonen i intercanvien màscares i mètodes. En aquest curs llegirem i comentarem llibres escrits per artistes, crítics, galeristes i comissaris d’art. Descobrirem per què Dalí deia d’ell mateix que era més bon escriptor que artista, o de quina manera les performances d’Esther Ferrer o de Robert Filliou es poden llegir com poemes gestuals. També estudiarem les notes de crítics com Magnani, Pepiatt o Ángel González, que es van apropar a l’art amb ull clínic i enamorat, sempre atents als detalls més subtils de les obres, tot posant en diàleg tradicions, disciplines i maneres de treballar.