Des de les coves prehistòriques als vasos i mosaics grecollatins, des dels retaules medievals a les pedres asteques, des del tapís de Bayeux a les auques que venien els cecs pels carrers de ciutats i pobles, la narració gràfica ha esdevingut una necessitat comunicativa permanent. Al tombant del segle XIX, la revolució industrial i els canvis socials i tecnològics associats van propiciar l’aparició de la historieta, un mitjà de comunicació de massa derivat d’aquest camp expressiu mil·lenari que es va desenvolupar a les grans ciutats, on es concentraven els nuclis editorials. L’Empordà ha viscut el món del còmic des d’una posició perifèrica, però alhora privilegiada, ja que no només ha estat un territori de consum i de creació, sinó que ha esdevingut també escenari de ficcions imaginades pels artistes forans. Sovint aquesta mirada, però, ha estat superficial i tòpica, condicionada pel pes de l’imaginari col·lectiu.

Comissariat: M. Mercè Cuartiella i Joan Manuel Soldevilla