Per què no hi ha hagut grans dones artistes? Amb aquest títol, l’any 1971 la historiadora de l’art nord-americana Linda Nochlin publicava un article pioner que ha fet història. Nochlin defensava que l’escassa producció artística realitzada per dones s’explicava pels obstacles socials, educatius i simbòlics. La pregunta va obrir un nou camp d’estudi en la historiografia de l’art, impulsant alhora la visibilitat del treball creatiu de moltes dones del passat que havia quedat desatès. D’aleshores ençà, en diferents contextos geogràfics i culturals s’ha dut a terme una tasca de recerca per portar a la llum les dones artistes i posar en valor la seva dificultat per formar-se i mantenir-se actives, una tasca que a l’Alt Empordà restava pendent encara i que aquesta exposició vol compensar. Quasi cinquanta anys després de la pregunta de Nochlin, ara ja podem dir-ho: sí que hi ha hagut grans dones artistes, també a l’Empordà.
Aquesta exposició és el resultat d’un treball de recerca previ en arxius i en col·leccions particulars, en premsa d’època i en referències espigolades aquí i allà. Un per un, hem anat recuperant noms i trajectes creatius de les dones que, nascudes entre el 1836 i el 1936, van intentar mantenir-se actives en l’àmbit artístic. Una recerca pionera que, si bé ha procurat aplegar totes les fonts a l’abast, és un primer mapa que, no en tenim cap dubte, creixerà amb el temps. Posant nom a algunes, n’emergiran d’altres.
En comptes d’un relat cronològic, ens ha semblat que la manera més significativa de mostrar la relació que les creadores empordaneses han tingut amb l’art és vincular-les a les figures o imatges teòriques proposades des del feminisme. Perquè, també a l’Alt Empordà, la creació artística per part de dones ha estat subjecta a les imposicions i als silencis, al biaix i a les dificultats històriques associades a la condició del gènere. Atenent a l’imaginari feminista, les «nostres» artistes s’han anat agrupant, elles soles, en diferents figures de sentit que articulen l’exposició.