Curs impartit per Rosa Rodrigo, directora del Museu de l’Art Prohibit, i Carles Guerra, director artístic del Museu de l’Art Prohibit.

La censura pot semblar un fenomen del passat, però malauradament segueix vigent. Cada vegada adopta formes més sofisticades de control, repressió, invisibilització, emmudiment i ocultació fins al punt de perseguir aquells i aquelles que exerceixen el seu dret a la llibertat d’expressió. La bona notícia és que les nostres societats contemporànies desevolupen, en paral·lel a aquestes incidents, una intel·ligència col·lectiva que repta les prohibicions. La viralitat amb la qual responen les plataformes socials és un bon indicador. Aleshores, el món de l’art es presenta com un laboratori òptim per entendre el funcionament de la censura en l’actualitat. Tant és així que els debats i les reaccions superen, molt sovint, les dimensions de l’obra d’art que els han provocat.

Sessió 1: dimecres, 5 de febrer

Anatomia de la censura. Casos històrics (Carles Guerra)

Dels Caprichos de Goya a l’obra que va fer tremolar el MACBA.

Sessió 2: dimecres, 12 de febrer

Les transformacions de l’objecte artístic per efecte de la censura. (Rosa Rodrigo i Carles Guerra)

El camp de batalla dels públics. Populisme i polarització. El retrat maldestre de Donald Trump. La censura, lluny de representar un bloqueig o impediment, acabarà per ser la catalitzadora de noves formes de creativitat de massa. Les reaccions virals, l’extraordinària producció memètica que es deriva de cada cas de censura són la prova d’una potència social que no es queda callada. Ara bé, això exigeix que li atorguem un reconeixement a aquesta creativitat que no s’assembla gens a la creativitat individual que sovint defineix la pràctica de l’art.

Sessió 3: dimecres, 19 de febrer

Debats virals.  (Carles Guerra)

La censura, lluny de representar un bloqueig o impediment, acabarà per ser la catalitzadora de noves formes de creativitat de massa. Les reaccions virals, l’extraordinària producció memètica que es deriva de cada cas de censura són la prova d’una potència social que no es queda callada. Ara bé, això exigeix que li atorguem un reconeixement a aquesta creativitat que no s’assembla gens a la creativitat individual que sovint defineix la pràctica de l’art.

Sessió 4: dimecres, 26 de febrer

Un museu que no hauria d’existir. (Rosa Rodrigo)

El Museu de l’Art Prohibit, història d’una iniciativa privada única al món. Cada any obren les portes museus de tota mena, a qualsevol lloc del planeta, pensats per atrapar tota mena de públics. L’obertura d’un museu és sempre una bona notícia, sobretot quan vol establir sistemes d’escolta que permetin multiplicar relats. I, dins aquest univers de museus de tota mena, n’hi ha que aposten per tensionar els límits creatius, de pensament i de participació. El Museu de l’Art Prohibit és un exemple.