Curs impartit per María Carmen Pardo, professora d’història de la música a la Universitat de Girona.

Contracultura és el nom que unificà una multiplicitat d’iniciatives sorgides d’una revolució cultural. El que era l’ideari d’una elit intel.lectual, el moviment hippy ho convertia en èxode massiu i arma de protesta contra un sistema polític que enviava soldats de lleva al Vietnam. En aquest procés, la revolució cultural s’obria a un triple front:

1. Una crítica de la institució (desobediència civil, oposició a la guerra…)
2. Una reivindicació d’un nou saber (zen, literatura sapiencial, sabers ètnics…)
3. Una experiència nova en la relació de l’individu amb si mateix (sexe, droga i rock-and-roll)

Sessió 1: dimecres, 5 de març

Del Underground a la Contracultura: una introducció

En 1969, Abbie Hoffman declarava: “Quan vaig sortir de Woodstock, em vaig adonar que era un revolucionari cultural… La revolució cultural exigeix que la gent canviï de forma de vida”.
Dos anys abans, en Berkeley, un grup d’estudiants protestaven contra el reclutament per a la Marina cantant el Yellow Submarine dels Beatles, èxit en voga en tots els centres d’ensenyament del país.
Ens trobem fent el pas de la consciència de classes a la consciència de la consciència: sexe, drogues i…; i els diferents moviments artístics seran motor i testimoni d’aquest passatge.

Sessió 2: dimecres, 12 març

L’escriptura trastornada: William Burroughs; Allen Ginsberg; Jack Kerouac

En 1953 va començar a circular clandestinament Junkie, de Burroughs, un escriptor que Kerouac havia descrit amb les seves plantacions i la seva marihuana en la famosa novel·la On the Road.
Tres anys més tard, Ginsberg publica Howl, manifest d’una generació que no creia en els mites pseudo-científics que havien conduït a la idea de progres a Nord-Amèrica i a la seva adoració dels diners com a mitjà per a procurar-se el poder.
“He cremat els meus diners en un cistell de papers”, llegim en aquest document fonamental de la contracultura.

Sessió 3: dimecres, 19 març

En la Factory d’Andy Warhol: The Velvet Underground

“Per què pintar si es pot repetir?”, es pregunta Andy Warhol.
Després, Warhol introdueix en l’art la lògica de la màquina. Tota imatge és un objecte de consum. Si la realitat és fotogènica, la reproductibilitat de les imatges la converteix en objecte apte per a ser consumit. D’aquesta manera, Wahrol multiplica les imatges més potents portant la mirada pública a un espai públic: els museus.
Aquesta lògica troba el seu lloc màxim d’aplicació a la Factory d’on surten, entre d’altres, The Velvet Underground que col.laboren amb Warhol durant un any i mig canviant la imatge del rock and roll a Amèrica del nord.

Sessió 4: dimecres, 26 de març

Contracultura? Nosaltres fèiem cultura

“Els 60’ són en realitat un trampolí històric per a allò que hem anomenat una creativitat artística ‘revolucionària’ i ‘explosiva’. Jo vaig saber això en el moment mateix en què estava ocorrent, però el sentiment generalitzat de revolució va ser una cosa percebuda per tots. I no em refereixo només als hippies, als de cabells llargs, als potheads, a les bandes de rock, als nous improvisadors, a la gent de l’electrònica, no: em refereixo a tot els que participen de la societat en general, tant a Europa com als Estats Units”. (Alvin Curran)
“Tota activitat cultural és política, en la mesura que és una cosa social (pública); sigui en forma explícita o implícita”. (Christian Wolff)