Conversa entre l’autora, Marta Marín-Domine i Miquel
Aguirre, director del MUME.

“Passada la Jonquera, caminant per carretera, el Trueba i jo anàvem fent camí encaboriats en la inseguretat de l’esdevenidor. […] El meu amic s’aturà de sobte en una fita, en llegí amb atenció el quilometratge i l’anotà amb cura en una llibreteta que duia al sarró. Reeixida l’operació després d’haver llepat un parell de cops un tros de llapis pel cantó de la mina, amb un aire una mica misteriós, ara penso que forçadament misteriós, em va dir que el seguís. Ho vaig fer, seguint-li el joc, en silenci. Mentre ens endinsàvem en un terreny plantat d’oliveres, el Trueba comptava els arbres i s’assegurava que no hi hagués testimonis. Aleshores, escollí l’olivera més vella i retorta, i em demanà que l’ajudés a fer un sot vora de l’arrel. […] Embolcallada en una tovallola, enterràvem en aquell sot la seva estimada corneta de llautó que havia tocat a l’aviació de Sabadell, lluenta, acabada de polir. […]
–Perquè tornarem, oi, Marín? –deia el Trueba.
El Trueba, però, no esperava resposta. Va fer broma:
–Si hagués tingut un sextant, hauria pres la posició amb els graus de longitud i latitud corresponents.
Tots dos érem lectors apassionats de Jules Verne.”

Joaquim Marín Caballol (extret de Fugir era el més bell que teníem, Club Editor, 2019, de Marta Marín-Dòmine)

Participació oberta. Exemplars del llibre
disponibles en préstec a la Biblioteca Fages
de Climent.