Cicle dedicat a la història de l’art i els mites, a càrrec de Mireia Rosich Salvó, directora del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, llicenciada en Història de l’Art, Màster en Gestió Cultural i Postgrau en Disseny i Producció en Disseny i Producció de Projectes Expositius.

A través d’una galeria d’obres d’art de tots els temps explorarem diferents personatges de la mitologia grega. Cada figura, amb els seus atributs, els seus animals de poder i el seu caràcter subjacent s’anirà tractant en relació amb les altres, com en un joc de miralls. La riquesa de la mitologia es desplega a través de la vitalitat dels seus símbols, que actuen com a poderoses metàfores. En el món clàssic, poetes, cantors i artistes van traçar aquest rastre del sagrat. En períodes posteriors s’ha revisitat reiteradament la font inesgotable d’històries eternes del mite, oferint-nos imatges fabuloses que amplien els nostres horitzons interns més enllà de la comprensió racional.

Sessió 1: dimarts, 2 d’abril
Divinitats dels orígens i de la natura
Els antics vivien en un món habitat per esperits. La geografia i l’entorn natural marcaven la seva mirada. La cúpula estrellada desplegava cada nit un drama de personatges que es movien cíclicament. Els fenòmens atmosfèrics tenien vinculacions amb els orígens. Els boscos, els arbres, les muntanyes, els llacs, els grans rius, i sobretot, el mar  -en un país de mil illes-, eren plens de criatures numinoses i éssers divins.

Sessió 2: dimarts, 9 d’abril
El panteó Olímpic. Els Déus
En el panteó olímpic van ser tres patriarques que es van repartir el món: Zeus el cel, Posidó les aigües, Hades l’inframon. La terra seria per als humans. Això dibuixava una determinada cosmovisió. Malgrat ser immortals i no envellir, en aquesta saga familiar divina es dibuixen dues generacions diferenciades que revisarem.

Sessió 3: dimarts, 16 d’abril
El panteó Olímpic. Les Deesses
Les deesses de la mitologia grega esdevenien encarnacions simbòliques de virtuts, emocions i comportaments, erigint-se com a models arquetípics. Amb personalitats úniques i atributs distintius, reflectien múltiples facetes de la feminitat divina. Governant i guerrera, caçadora i salvatge, esposa i consort, mare i filla, foc de la llar, cada figura complia rols amb ressonàncies tan terrenals com celestials.

Sessió 4: dimarts, 30 d’abril
El Regne de les metamorfosis
En els relats mitològics es produeixen constantment fenòmens extraordinaris que no es poden llegir des d’una lògica racional i ens conviden a endinsar-nos en el territori dels instints i la poesia. Parlarem del mite d’Europa, princesa que donarà nom al nostre continent. De la bella Dànae fecundada per una pluja daurada. De la nimfa Cal·listo, que acabarà convertida en constel·lació. I de Dafne, que es transformarà en un llorer.