Monika Anselment, Denys Blacker, Christophe Otto, Annette Riemann, Tom Theunissen, Stefanie Unruh, Ulrike Weiss, Jörg Zimmer

El 1951 arribava el turista un milió a territori espanyol. El mateix any, ho feia també el primer ambaixador dels Estats Units.

Començava així una aliança entre turisme, franquisme i capitalisme que arriba fins avui. Mentre que per a l’estratègia geopolítica nord-americana, un país amb molta costa mediterrània i una política obsessivament anticomunista, era un atractiu irrenunciable, per a la classe mitjana del centre i el nord d’Europa, s’obria un paradís barat de sol i platges.

Per al franquisme, el mannà del turisme portava riquesa i una modernitat suposadament desitjable. S’inaugurava així un model productiu encara vigent que ha portat a una turistització del planeta en benefici d’uns pocs gegants del sector. Mentre els turistes vivien en un paradís retrobat, els ciutadans havien de conviure amb la dictadura, circumstància que donava lloc a dues experiències ben oposades al mateix moment.

Aquesta exposició recupera la mirada d’aquells qui, com a infants, van venir a gaudir del turisme de sol i platja, ignorant quina era la realitat social del seu destí de lleure.

Comissariada per Cristina Masanés
Una idea de Monika Anselment