Dona amb blaus

Durant els anys quaranta, Antoni Tàpies es va decantar per un surrealisme personal i va formar, amb el poeta Joan Brossa, els pintors Joan Ponç, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats, i el crític Arnau Puig, el grup Dau al Set, que va editar una revista homònima. Entre els referents d’aquesta primera etapa del pintor hi ha Max Ernst, Paul Klee i Joan Miró. Alguns dels motius de caràcter màgic i oníric incorporats per Tàpies en aquest moment seguiran presents en la seva producció posterior. Entre 1950 i 1951, l’artista fa una estada a París, on reforça els interessos cap al surrealisme i les noves avantguardes iniciats amb els amics de Dau al Set. Les obres d’aquest període, com Dona en blau, mostren una atmosfera irreal, una temàtica màgica, l’ús de símbols i un contrast de llum propers al surrealisme, alhora que ja apunten un interès per tècniques que li permeten experimentar amb la matèria com el grattage i que anticipen l’informalisme i la pintura matèrica que vindrà poc temps després.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà