Antoni Tàpies Puig

Una malaltia d’adolescència va iniciar-lo en la pintura. Més endavant, la creixent activitat pictòrica el va fer abandonar els estudis de dret per dedicar-se de ple a l’art. A la dècada dels 40 va començar a exposar les obres i, conjuntament amb els pintors Joan Ponç i Joan Josep Tharrats, el poeta Joan Brossa i el crític d’art Arnau Puig, va crear el grup d’avantguarda Dau al Set (1948). Si bé la pintura de Tàpies mostrava la influència de Miró i de Klee, aviat hi va incorporar un cert magicisme, les geometries i els estudis de color. Arran de la Segona Guerra Mundial i del llançament de la bomba atòmica, es va interessar per la matèria i per la teoria de les partícules, inquietud que es va traduir en l’experimentació amb noves tècniques i en la incorporació d’objectes a la tela. Amb teles molt texturades i expressives, a mitjan anys 50 va ser reconegut com un dels grans renovadors de l’informalisme internacional. Des dels anys 70 fins al final de la vida, la cultura oriental va ser fonamental en la seva producció, amb un èmfasi renovat en la matèria i en l’espiritualitat. A més del compromís polític i social de la fi del franquisme, Tàpies va ser un gran lector i il·lustrà les obres de reconeguts poetes i escriptors, donant lloc a una extensa obra gràfica i de llibres de bibliòfil. És autor de llibres d’assaig sobre la pràctica artística.
L’obra de Tàpies ha rebut nombrosos guardons i s’ha exposat a destacades institucions internacionals: al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York (1962), a la Kunsthaus de Zuric (1962), a l’Institute of Contemporary Arts de Londres (1965), al Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris (1973), a la Neue Nationalgalerie de Berlín (1974), al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (1990), al Museum of Modern Art de Nova York (1992), al Jeu de Paume de París (1994) i al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (2004).

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà