Consuelo

El retrat de persones d’ètnia gitana va ser un dels principals temes pictòrics de l’anomenat miserabilisme d’Isidre Nonell, un dels grans noms de la pintura catalana del tombant del segle XIX al XX i un dels primers a tractar pictòricament temàtiques d’exclusió social. Consuelo va ser una de les models amb qui va mantenir una estreta relació. Entre 1901 i 1905 va pintar-la moltes vegades, com en aquest oli de 1904. Va retratar-la fins que ella va morir el 1905, amb disset anys, quan una ventada va tombar un mur que hi havia damunt la barraca on vivia amb l’àvia. Com és habitual en la pintura de Nonell, la figura mostra una certa monumentalitat i una acusada melancolia. Solitària i amb el cap recolzat a l’espatlla, el primer pla de Consuelo aporta tensió al quadre. Amb una pinzellada gruixuda i un cromatisme opac i ombrívol —fins i tot amb el color vermell—, el pintor renuncia als trets anecdòtics, com si només li interessés allò essencial. Després de morir Consuelo, Nonell va tornar als models de pell blanca i va recuperar el color i un cert sensualisme.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà