Autoretrat

Evarist Vallès va arribar a Figueres als nou anys, on el seu pare va ser traslladat com a notari, i on va ser alumne de Ramon Reig, que va servir-li de referent a l’hora d’adoptar el paisatge empordanès com un dels motius centrals de la seva pintura. Vallès va transitar per diferents moments creatius i estils pictòrics, des del surrealisme fins a una certa geometrització picassiana, el realisme màgic, la pintura constructivista i una abstracció espacial quasi sempre monocroma. Va pintar aquest Autoretrat als inicis dels anys cinquanta, quan, tal vegada influït per Pablo Picasso, feia composicions amb volums geomètrics i figures traçades amb línies fosques que deixava a la vista. Com en les figures d’aquesta època, també el seu autoretrat mostra un cert expressionisme i, com a bona part de la seva obra figurativa, denota un aire de misteri. Després d’aquest, i també en els anys cinquanta, Vallès va realitzar nombrosos autoretrats, amb elements simbòlics com el sol i la lluna, en solitari o amb una figura femenina.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà