Josep Masriera Manovens

Pintor, il·lustrador, orfebre i teòric de l’art, és un dels membres de la nissaga dels Masriera, propietaris d’un dels tallers d’orfebreria més cèlebres del modernisme, que va fundar el seu pare, Josep Masriera Vidal. És el germà gran del pintor Francesc i de l’escultor Frederic Masriera, i pare de Lluís Masriera Rosés, el gran orfebre que va donar fama internacional a la firma. Va ser aprenent al taller del pare quan només tenia deu anys. Va ser deixeble de Lluís Rigalt a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts i va estudiar a l’acadèmia de Josep Serra Porson. Fins el 1877 va compaginar l’orfebreria amb la pintura, però després es va dedicar només a la pintura. Les seves teles de paisatges rurals de Llavaneres —vila originària de la família—, les Guilleries, Montserrat, la Garriga i Camprodon van tenir una gran èxit entre la burgesia. Part de la carrera artística de Josep Masriera està molt lligada amb la del seu germà Francesc. Els dos germans van arribar a pintar quadres a quatre mans, com La Montagne Verte (1880) i No venen! (1884). Tots dos van fundar l’any 1882 el taller estudi dels Masriera, amb forma de temple corinti, al carrer de Bailèn de Barcelona, un lloc de reunió del món artístic, cultural i social de la ciutat. Home molt actiu, va ser acadèmic i soci de diverses institucions artístiques i president del Cercle Artístic de Barcelona. Com a teòric, en alguns dels seus escrits i discursos, com Influencias del estilo japonés en las artes europeas (1885), a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, va saber copsar les tendències de l’època. Entre els seus llibres sobre orfebreria destaquen El grabado en las piedras finas, El arte de cincelar i El arte oriental. Va escriure biografies d’artistes que havia conegut, com Lluís Rigalt i Claudi Lorenzale.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà