Enric Serra Auqué

Va néixer al carrer del Regomir de Barcelona. El 1874 va ingressar a l’Escola de Llotja i ser deixeble de Ramon Martí Alsina i Domènec Talarn. Va anar a estudiar a Roma, on es va quedar fins al final de la vida. Va esdevenir un dels artistes principals de la darrera etapa de l’anomenada Escola de Roma, un grup de pintors espanyols establerts a la ciutat italiana sota la influència de Marià Fortuny. A l’inici de l’estada a Roma va cultivar obres orientalitzants, a l’estil de Fortuny, però més endavant es va especialitzar en paisatges lacustres, romàntics i molt melancòlics: obres tan admirades pels uns com rebutjades pels altres, que les consideraven amanerades i poc modernes. A Roma, Serra va ser membre de l’Accademia Chigi, un dels cercles artístics que aglutinaven els pintors hispànics pensionats a la ciutat. Va exposar a la Sala Parés de Barcelona i es va presentar a l’Exposició de Berlín (1886), a la Universal de Barcelona (1888), a diverses de Belles Arts també de Barcelona (1891-1907) i a l’Exposició Nacional de Madrid del 1895. Va pintar una Mare de Déu de Montserrat per al Vaticà. D’acord amb el bisbe Josep Morgades, el papa Lleó XIII, de qui va fer un retrat, li va encarregar una marededeu per tal de reproduir-la en mosaic i regalar-la al monestir de Ripoll, aleshores en restauració.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà