Elena Paredes Suris

De mare i pare espanyols, va néixer i va viure la primera infància a Argentina. Quan tenia dotze anys, la família es va instal·lar a Barcelona. El pare ja dibuixava. Entre 1942 i 1958 es va formar a diferents acadèmies de Barcelona i a l’Escola de Belles Arts d’aquesta ciutat. Es va casar amb Jorge Rivière Manén, net de l’industrial francès François Rivière Bonneton, fundador de l’empresa Tejidos Metálicos Rivière el 1885, al barri barcelonès de Sant Martí de Provençals, que es va convertir en una gran empresa. La seva situació personal li va permetre viatjar i dedicar-se plenament a la pintura. Va pintar continuadament des de mitjans dels anys quaranta fins a començaments del 2000, sense renunciar mai al seu nom ni incorporar, com va ser el cas de moltes dones, el cognom del marit. Elena Paredes no va renunciar a la figuració, si bé com un referent cada vegada més distant. Va començar pintant a l’aire lliure amb un cert aire postimpressionista que aviat va deixar. Una renúncia tècnica, com va ser canviar el pinzell per l’espàtula, li va obrir tot un món pictòric: li va permetre colors plans i més estructura, alliberar-se de la perspectiva i el relat, i entendre el llenguatge artístic no com un mitjà de representació sinó d’expressió personal. Els paisatges de finals dels anys cinquanta es van anar apropant a l’abstracció, amb composicions quasi constructivistes. A començaments dels anys seixanta va incorporar les textures i va descobrir el collage i l’experimentació amb materials. El seu vincle amb l’Empordà passa per Cadaqués, quan a principis dels anys quaranta Jorge Rivière va comprar l’illa de s’Arenella o l’illa d’en Rahola –ja que era d’aquesta família– en un poble que encara no coneixia el turisme massiu. Per construir la casa i l’estudi, l’Ajuntament els va deixar instal·lar un telefèric per on creuaven operaris i materials, com recorda el fuster Joan Vehí. En van ser propietaris fins al 1989. Elena Paredes va passar llargues temporades a Cadaqués treballant a l’estudi de s’Arenella i en un altre a l’interior del poble. Hi ha uns dibuixos de 1944 i 1946 amb retrats de personatges locals com La Patum o el Mallol. «En el seu taller instal·lat a l’illa de s’Arenella, aïllada del món, va crear un món enigmàtic i ple de símbols d’una elegància i refinaments exquisits que hauria complagut el Giorgio de Chirico dels anys d’esplendor», explicava l’amic Tharrats a 100 anys de pintura a Cadaqués (Barcelona: Parsifal, 2007, p. 104).

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà