Carlos de Haes

Va néixer a Brussel·les en una família de comerciants i financers, sense cap mena de vinculació amb el món de l’art. Per problemes econòmics, la família es va instal·lar a Màlaga el 1835 quan Carlos era un infant. Hi va estudiar amb el pintor academicista Luis de la Cruz. El 1850 va retornar a Brussel·les per continuar la formació artística i estudiar els mestres flamencs del paisatgisme. La formació amb el paisatgista Joseph Quinaux li va marcar una inclinació per la pintura en plein air. Retornat a l’estat espanyol, el 1856 guanya una tercera medalla a la primera edició de les Exposicions Nacionals, amb pintures de paisatges propers a Brussel·les. Es queda definitivament a Espanya el 1857, quan guanya la càtedra de pintura de paisatges a l’Escuela Superior de Pintura de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, i el 1860 n’és nomenat acadèmic. Paral·lelament a l’ensenyament, De Haes no va parar de viatjar a la recerca de paisatges impressionants, per indrets com Elx, els Picos de Europa, el País Basc, la Bretanya, la Normandia i Frísia. L’any 1873 és nomenat vocal del tribunal de les oposicions per a cobrir les places de pensionats per a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma. El pintor estableix forts vincles personals amb els deixebles, sobretot amb Aureliano de Beruete i amb el lleidatà Jaume Morera, que amb el temps va esdevenir el seu millor amic, fins al punt d’esdevenir un dels seus marmessors. L’any 1880, gràcies a Jaume Morera va exposar per primer cop a Catalunya, a la Sala Parés de Barcelona, amb una selecció de les seves millors obres.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà