Antoni Caba Casamitjana

Pintor i decorador, introductor del realisme pictòric a Catalunya, juntament amb Ramon Martí i Alsina. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona amb Gabriel Planella i amb els pintors natzarens romàntics Pau Milà i Claudio Lorenzale, va ampliar els estudis a Madrid amb el pintor Federico de Madrazo, gràcies a una beca de la Diputació de Barcelona del 1863. Dos anys abans havia rebut l’encàrrec de pintar un dels vuit medallons del sostre del Gran Teatre del Liceu, després de l’incendi d’aquell any. L’obra del Liceu va ser inspirada per l’obra teatral El acero de Madrid, de Lope de Vega. Com a decorador mural també va pintar el sostre de la Casa Brusi i un plafó per al Palau Mansana. En aquesta època, sota la signatura de Cava, va exercir d’il·lustrador literari amb olis i dibuixos que van inspirar onze làmines de la Història de Catalunya i la Corona d’Aragó, de Víctor Balaguer (1860-1863). A l’Exposición Nacional de Bellas Artes de 1864 va guanyar la medalla de segona classe amb l’obra L’heroïna de Peralada. El 1866 va viatjar a París, on va ingressar a l’École impériale des beaux-arts i va conèixer alguns dels pintors impressionistes francesos com Monet, Renoir i Sisley, fet que va fer evolucionar la seva pinzellada i l’atmosfera de la seva obra posterior. Es va especialitzar en pintura bíblica i històrica i va ser un gran retratista de caràcter realista. El 1874 va guanyar la plaça de catedràtic de colorit i composició de l’Escola de Llotja, de la qual va ser director del 1887 al 1901, càrrec que finalment va abandonar per raons de salut.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà