ACTIVITATS

JUNY

19 h
Cicle Històries de l'Art

Una història de l’art fantàstic

Cicle dedicat a la història de l’art fantàstic, a càrrec de Pere Parramon Rubio.

Curs adreçat a conèixer els principals referents en l’estudi tant del fantàstic en general com, més específicament, de l’art fantàstic. Una presa de contacte d’obres i artistes del fantàstic, revisió del cànon i la seva contemporaneïtat.

Per parlar del fantàstic, així com de categories pròximes com el meravellós i el daimònic, en algun moment farem esment a artistes del passat com Hyeronimus Bosch, Lucas Cranach el VellMartin Schongauer, però ens centrarem sobretot en artistes que treballen des del segle XVIII als nostres dies, passant per noms rellevants de la modernitat com Francisco de Goya, Johann Heinrich Füssli, Arnold Böcklin, Odilon Redon, Edvard Munch, Alfred Kubin, Leonora CarringtonMax Ernst, Leonor Fini o Paul Gauguin, i amb artistes contemporanis com H. R. Giger, Gottfried HelnweinMark TanseyKent MonkmanMustafa Sabbagh o David Hockney.

També farem referència, és clar, a presències importants dins del fantàstic que a casa nostra no són molt coneguts, com Kurt Regschek, els germans AngererRudolf Hausner i Henry Darger.

A més, tindrem presents referents del còmic i la il·lustració com Frank FrazettaLaura Pérez, Margaret BrundageJohn TennielEdward Gorey o Mike Mignola.

I tot plegat donant una especial presència a noms del present artístic català i espanyol, com Joan Fontcuberta, Víctor EnrichPablo Sola, Pepe Calvo, Oscar SecoMarina NúñezSanti LaraAlicia FramisRobert Llimós o Carles Congost, i sense oblidar noms del passat recent com Joan Castejón, Josefa Tolrà, Julia Aguilar, Carlos Mensa i José Hernández.

Sessió 1: dimarts, 7 de juny
L’etimologia, els significats i els usos de la paraula “fantàstic” al llarg del temps. La teoria del fantàstic provinent del camp de l’anàlisi literària i la seva aplicació a les arts visuals. Principals referents en l’estudi tant del fantàstic en general com, més específicament, de l’art fantàstic. Presa de contacte amb exemples d’obres i artistes del fantàstic.

Sessió 2: dimarts, 14 de juny
L’art fantàstic segons les idees de “gènere”, “categoria estètica” i “estil”, cabdals per a l’estudi del fenomen artístic. La representació de la realitat i la tensió introduïda per l’element impossible en l’art fantàstic. El fantàstic i la seva relació amb altres categories estètiques, com el sinistre –‍amb especial atenció a la teoria de la Vall inquietant‍–‍, el grotesc, el macabre i el kitsch, entre altres.

Sessió 3: dimarts, 21 de juny
A partir del repàs de conceptes com els de “sobrenatural”, “preternatural” i “impossible” al llarg del temps, establim un marc temporal per al fantàstic i examinem les semblances i les diferències entre l’art fantàstic (basat en la representació d’una realitat convencional), l’art meravellós (basat en una realitat inventada) i l’art daimònic (basat en una realitat ampliada).

Sessió 4: dimarts, 28 de juny
Descripció de les condicions de l’art fantàstic, tot analitzant-ne l’aplicació en obres concretes: la condició ontològica (la versemblança), la condició formal (l’aparició de l’impossible), la condició intel·lectual (dubtar del món, del jo i de la racionalitat), la condició emocional (la por, des del temor al pànic). Conclusions: la revisió del cànon del fantàstic i la seva contemporaneïtat.

ESPAI
Auditori del Museu de l'Empordà
Una història de l’art feminista

Una història de l’art feminista

MARÇ

Una història de la performance

Una història de la performance

ABRIL

Una història de l’art                      urbà

Una història de l’art urbà

MAIG

© Alguns drets reservats. Museu de l’Empordà, 2018
Ajuntament de Figueres. Cultura
Avís legal - Protecció de dades

Museu de l'Empordà
Rambla, 2
17600 Figueres
972 50 23 05