“La música és l’art que utilitza els seus mitjans, no per representar fenòmens de la natura, sinó per expressar la vida interior de l’artista i crear una vida pròpia de tons musicals”, va dir Vassili Kandinski, l’artista que, en el moment que esclatava la gran revolució de l’avantguarda a principis del segle XX, més va saber relacionar música i arts visuals. Tant se val si Kandinski era sinestèsic o no, el rus va teoritzar la qualitat sonora dels colors i de les formes com ningú abans que ell.
Música i arts visuals sempre han anat de la mà. Els artistes han creat tot un imaginari de la música. En les obres religioses van omplir les escenes d’àngels músics i cantors però, com els creadors solen ser amics entre tots, també van retratar els músics i ballarins, que, en definitiva, són músics que toquen amb el seu cos i dibuixen en l’espai. Altres obres visuals no parlen explícitament de música i so, però la tenen continguda dins seu.
Aquest itinerari per una trentena d’obres d’art de les col·leccions dels museus que formen part de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya (XMAC) és un passeig en forma de rapsòdia perquè el visitant pugui trobar de manera molt lliure les concomitàncies entre art i música. Un passeig heterodox i atemporal, que manlleva el concepte de “rapsòdia” de l’àmbit de la música per il·lustrar una certa estructura amb què també treballen sovint els artistes visuals.
Comissària: Montse Frisach