#ExpoMeyRahola
Organitzada conjuntament amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que paral·lelament exposa la mostra “Mey Rahola (1897-1959). La nova fotògrafa” (24 de novembre de 2022 – 11 de setembre de 2023).

Comissariat:
Lluís Bertran i Roser Martínez

L’exposició s’ha imaginat com la que hauria pogut fer la mateixa Mey Rahola abans del seu exili, el 1939. S’ha pensat, per tant, com una immersió en els temes principals de l’imaginari visual de Mey Rahola i amb els quals es va donar a conèixer públicament com a fotògrafa als anys 1930, el mar i Cadaqués, que redescobreix des d’una mirada fotogràfica atrevida i moderna.

Les seves fotografies s’embolcallaran amb imatges, textos i objectes produits en el seu entorn immediat i que s’han recuperat com a part de l’arxiu de la fotògrafa. En aquest entorn, la presència d’altres fotògrafes assenyala que seria un error considerar Mey Rahola una pionera solitària i que la seva afirmació com a fotògrafa artística és indestriable de l’existència d’un espai de solidaritat i d’experiència compartida amb altres dones. El recorregut s’ordenarà a partir de temes vinculats a la navegació d’oci dels anys 1930: l’esport, el viatge en llibertat i la nostàlgia per una forma de vida més autèntica i pròxima a la naturalesa, preservada d’un món en crisi.

La Guerra Civil i l’exili van desballestar el món que s’estava construint durant l’etapa republicana. La desaparició en un bombardeig del veler familiar de la Mey Rahola pot ser vista com una metàfora d’aquesta pèrdua radical. Avui, l’arxiu és l’únic lloc des d’on es pot construir la memòria, però aquesta construcció és sempre problemàtica: vuitanta anys després, la recuperació del projecte d’emancipació i de plenitud que encarnava la Mey Rahola a la dècada de 1930 passa per una operació delicada d’investigació, d’identificació i de selecció. També de redescobriment dels artefactes amb què la mateixa Mey Rahola i el seu entorn van construir i, en definitiva, preservar per al futur aquella vida somiada. S’hi exposarà la materialitat de l’arxiu com una manera de representar-ne la complexitat i el seu aspecte multiforme i, fins a cert punt, incontrolable i obert.