El jo és una idea força moderna. Primer, al segle XVII, es va haver de formular com a concepte. Després, al XVIII, en pintura es va anar imposant l’autoretrat. I finalment, al XIX, a les classes burgeses va triomfar l’hàbit de registrar la intimitat en diaris personals. I és que la modernitat va impulsar una noció de la identitat com un procés introspectiu que fa emergir de les profunditats de l’ànima un jo suposadament autèntic. Ja sigui el jo pensant de l’assaig, el retrat pintat o la veu privada de qui escriu un diari, el que hi ha en joc és la pregunta, sempre incòmoda, de qui respon al meu nom.

Comissària: Cristina Masanés