La proposta d’Israel Ariño és inèdita. Es tracta d’un tall transversal en algunes de les sèries realitzades en els darrers quinze anys de trajectòria, un conjunt d’imatges que provenen de diferents entorns, obtingudes a partir d’una pràctica creuada d’errar i fotografiar. L’exposició dona veu a geografies quotidianes menys visibles, més misterioses, mostra les experiències i les esperances dels habitants, els espais fixats en el temps i aquells que es transformen.

En definitiva, tracta de reconèixer les possibilitats fotogràfiques en allò ordinari per mostrar-ho com quelcom extraordinari, alterar l’aparença de la realitat, desconcertar l’espectador i obligar-lo a completar el sentit del relat. L’objectiu no és elaborar cap inventari ni retrat de cap lloc, sinó proposar una immersió sensible i dinàmica en territoris poc habitats, on molts es pensen que no passa res.