A «Hipnosi», Adrià Ciurana reflexiona sobre una idea que apareix de manera recurrent en gairebé tota la seva obra: la crítica entorn, sobretot, de la societat industrial i de consum, tot interpel·lant directament a l’espectador amb temes relacionals amb la utilització dels béns materials i la tecnicitat que ens ve imposada. Adrià Ciurana veu el consumisme des d’un punt de vista crític; confessa que el fascina el símbol del reciclatge, la cinta de Möbius, i el fa servir com a analogia en moltes representacions.
Les obres són composicions fetes a partir de materials de rebuig, com ara papers, fragments d’embalatges, codis de barres o mapes de deixalleries, que donen forma a les més tradicionals vanités. El procés que utilitza l’artista per produir-les té punts en comú amb la tècnica del gravat i del collage. Treballa damunt d’una planxa de conglomerat, en la qual defineix la forma (com les vanités), i posteriorment hi estén la pasta de paper de rebuig, que funciona com a suport.