EXPOSICIÓ

4 OCT - 9 GEN
2021 - 2022

EXPOSAT PER REFORMES. EL MUSEU DE L'EMPORDÀ A MUSEUS DE CATALUNYA

Lloc: A 6 museus de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya

El Museu de l’Empordà ha tancat per reformes de millora durant uns mesos. Amb la voluntat que la col·lecció pugui continuar sent visitada neix “Exposat per reformes. El Museu de l’Empordà a museus de Catalunya”, on obres del Museu es poden veure en sis equipaments de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya: Museu d’Art de Cerdanyola, Museu d’Art de Girona, Museu d’Art Modern de Tarragona, Museu de la GarrotxaMuseu de Lleida i Museu Víctor Balaguer.

El Museu d’Art de Cerdanyola acull dues peces del Museu de l’Empordà que  omplen un buit en el discurs, tot demostrant així els lligams existents entre les línies de treball d’ambdues institucions a partir de la mirada social que ha de sacsejar la renovació dels museus. Per una banda, “Acadèmia de nu masculí” (s/d) d’Antoni Caba Casamitjana (Barcelona, 1838 – 1907) es pot emmarcar en la reivindicació de la perspectiva de gèneres i identitats, a partir de la incorporació de noves mirades i sensibilitats que connectin amb públics tradicionalment oblidats. I per altra banda, “Consuelo” (1904) d’Isidre Nonell Monturiol (Barcelona, 1872 – 1911) ve a representar un artista imprescindible del Modernisme català que precisament va convertir en protagonistes a les gitanes, en aquell moment figures invisibles i situades al límit de la marginalitat.

El Museu d’Art de Girona acull l’obra “Sant Narcís” (1962) de Salvador Dalí Domènech (Figueres, 1904-1989), destacant-la a la sala del segle XX. Ha escollit aquesta peça per la clara relació entre la temàtica de la llegenda de les Mosques de Sant Narcís que s’hi representa i la ciutat de Girona.

D’altra banda, les sales de romànic exposen un capitell del segle XII procedent del Monestir de Sant Pere de Rodes, obra del Mestre de Cabestany (França, segle XII), que entra en relació amb els capitells del fons del Museu d’Art del mateix monestir. Alhora, dues imatges del monument als anys seixanta del segle passat, del fotògraf Joaquim Fort de Ribot (Figueres, 1924-2005), il·lustren el lloc de procedència de la resta de peces i estableixen un diàleg entre èpoques i disciplines artístiques.

El Museu d’Art Modern de Tarragona acull les obres “Paisatge” (c. 1889) i “Autoretrat” (c. 1920) de l’artista Francesc Gimeno Arasa (Tortosa, 1858 – Barcelona, 1927) perquè permet donar una visió complementària a la sala El Taller – Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. Aquest espai està dedicat a artistes relacionats amb Gimeno com per exemple Salvador Martorell, M. Teresa Ripoll o Ignasi Mallol, un dels artistes més interessats en donar a conèixer l’obra del prestigiós pintor tortosí organitzant-li una mostra el 1925 a la Sala Parés i una altra d’antològica després de la seva mort.

El Museu de la Garrotxa acull un total de 13 obres que parlen de l’Empordà i allò que més caracteritza aquesta comarca. Figueres i els seus carrers, la tramuntana, la seva plana i el mar són presents de la mà d’artistes diversos que ens apropen no només a l’indret sinó a la visió que al llarg del temps s’ha ofert d’aquests paisatges.

El Museu de Lleida acull l’obra “Mare de Déu de la llet” (finals del segle XIV), donació de Frederic Marés,  perquè  a l’exposició permanent s’hi poden admirar altres peces amb aquesta mateixa representació, com la del frontal de Rigatell,  la del tron prioral de Sixena o la  procedent de Montmagastre, que és la que hem triat per emparellar i posar en diàleg. Les dues obres, la de Montmagastre més primerenca i la del Museu de l’Empordà més tardana, presenten una mateixa tipologia iconogràfica que ens mostra a Maria en la seva versió més humanitzada i de mare nodridora. Tot i que reprodueix models anteriors de la conca mediterrània, com les Isis lactans, l’origen de la representació cristiana se situa tradicionalment en un episodi de la Sagrada Família, quan, tot fugint cap a Egipte de la persecució d’Herodes, s’aturaren a Betlem, per reposar i perquè Maria pogués alletar el seu fill.

El Museu Víctor Balaguer acull l’obra “Sota l’ombrel·la” (c. 1925) de Lluís Masriera Rosés (Barcelona, 1872 – 1958) perquè permet completar el recorregut de la saga d’artistes Masriera, representats en el fons balaguerià gràcies a la donació de pintures i orfebreria que Francesc i Josep Masriera van fer a Víctor Balaguer. L’obra s’exposa al costat de pintors de l’Escola luminista de Sitges per la seva temàtica i tractament del color, on hi podem veure una escena amable de nens jugant a la platja sota la protecció de l’ombra amb un joc de llums captivador.

El Museu de l’Empordà ha tancat per millorar, però ben aviat el podreu tornar a visitar. Mentrestant, el trobareu “Exposat per reformes. El Museu de l’Empordà a museus de Catalunya”.

Hi ha elements amb lletra ampliada o ajuda òptica.

Espai accessible de forma autònoma.

Els gossos d’assistència hi són benvinguts.

Totes les activitats comptaran amb interpretació a la llengua de signes.

EXPOSICIONS/ACTIVITATS
-
Exposicions
· Actuals
· Futures
· Passades
· Virtuals
Activitats
· Infants
· Joves
· Adults

OBRES/ARTISTES
-
La col·lecció

BOTIGA/PUBLICACIONS
-
AGENDA/CALENDARI
-
ACCESSIBILITAT

© Alguns drets reservats. Museu de l’Empordà, 2018
Ajuntament de Figueres. Cultura
Avís legal - Protecció de dades

Museu de l'Empordà
Rambla, 2
17600 Figueres
972 50 23 05