Rossend Nobas Ballbé

Escultor i orfebre, va estudiar a l’Escola de Llotja de Barcelona i aprengué escultura treballant al taller dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana. També va ser argenter a l’obrador de la família Masriera, amb la qual tota la vida va mantenir un fort lligam. El 1866 va exposar a París amb gran èxit, i encara es feu més conegut el 1871 amb l’obra Segle XIX —guardonada amb una medalla de segona classe a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid—, que figura un torero ferit amb una expressió facial de dolor molt ben representada i amb gran detallisme en la indumentària. Va ser guardonat per un bust de Cervantes a l’Exposició Universal de Viena del 1873 i per un bust de Fortuny a Filadèlfia. Va realitzar centenars d’obres religioses, escultura funerària, escultura pública urbana i especialment retrats, que eren molt apreciats per la burgesia de l’època. De la seva escultura pública, l’obra més coneguda és el monument a Rafael Casanova, avui situat a la ronda de Sant Pere de Barcelona, que per primer cop representava la figura del conseller en cap ferit durant el combat de l’Onze de Setembre en actitud de dolor i no pas majestuosa. Nobas va participar en el gran conjunt escultòric de la Cascada del Parc de la Ciutadella, amb representacions de faunes i esfinxs i amb la monumental Quadriga de l’Aurora. Des del 1877 va ser professor d’escultura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on tingué per deixebles artistes com Frederic Masriera i Josep Llimona. Va ser l’escultor de la facultat de Medicina de Barcelona.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà