Ramon Casas Carbó

Un dels màxims i més populars representants del modernisme, va ser un dels renovadors de la pintura catalana del tombant dels segles XIX i XX. Fill d’una família burgesa, es dedica ben aviat a l’art i a l’edat de disset anys viatja per primer cop a París, on va passar moltes temporades que foren crucials per a la seva evolució artística. En aquesta primera etapa tracta temes taurins i comença a pintar retrats, un dels gèneres que el van fer famós entre la burgesia catalana. Amb el pintor i escriptor Santiago Rusiñol, amb qui va compartir nombrosos projectes al llarg de la vida, entre els quals una quarantena d’exposicions, torna a París el 1890, on executa algunes de les seves millors pintures d’ambient bohemi. Però la seva obra va més enllà d’aquests temes, amb obres de temàtica social com Garrot vil i, més endavant, La càrrega. Participa a la Tercera Festa Modernista de Sitges el 1894 i al cap de tres anys, amb Pere Romeu, és un dels promotors de la cerveseria Els Quatre Gats, que aglutina els membres del grup modernista que retratà en un conjunt de magnífics dibuixos. El 1902 decora el Cercle del Liceu amb un conjunt de plafons pictòrics. Com a il·lustrador, va ser un dels col·laboradors principals de la revista Pèl & Ploma i va excel·lir també com a cartellista en treballs tan coneguts com els que va realitzar per a Anís del Mono. El 1906 coneix la jove Júlia Peraire, que esdevé la seva musa i més endavant esposa. Gràcies a l’amistat amb el milionari americà Charles Deering, un dels seus grans mecenes, va viatjar i exposar als Estats Units. L’amistat amb Deering el va portar a restaurar el castell de Tamarit, que l’americà havia comprat el 1916. Els darrers anys de la vida va exposar regularment a la Sala Parés, conjuntament amb Rusiñol i Enric Clarasó.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà