Olga Nicolajevna Sacharoff

Filla d’una família de l’alta burgesia de l’imperi rus, havent estudiat Belles Arts a Tbilisi es va traslladar a Munic el 1910 i a París el 1912. Hi va pintar amb un estil proper al cubisme i la va impactar la pintura de Cézanne. A l’inici de la Primera Guerra Mundial, es va refugiar a Mallorca i, des del 1916, a Barcelona. Amb el cercle d’artistes refugiats al país i amb el seu espòs, el pintor i fotògraf Otho Lloyd, van fer estades a Tossa, com testimonien alguns quadres d’Olga amb berenars al camp, festes i balls populars, que van canviant el cubisme inicial per una pintura més lírica. Va formar part de diversos cercles artístics internacionals situats a Barcelona, com l’Agrupació Courbet i el grup que s’aplegà al voltant de la revista 391, editada per Francis Picabia. Després de la Guerra, va tornar a París, ciutat que alternà amb estades a Barcelona, a Mallorca i a Eivissa. Des del 1940 visqué a Barcelona fins que hi va morir. La seva pintura mai no es va moure de la figuració. Amb els anys va desenvolupar una pintura de formes i colors amables, propera al noucentisme, i un cert primitivisme naïf, al marge de les avantguardes. Va pintar paisatges, bodegons i flors, però també retrats i, sobretot, escenes quotidianes amb múltiples personatges, donant molta importància a la natura i a la simbologia dels animals. Si bé el seu estil amable va ser considerat conservador i massa decoratiu, amb el temps la crítica n’ha valorat la subtil ironia que incorpora a la seva pintura com a eina de crítica social.Va dur a terme una intensa activitat expositiva i es va implicar en múltiples causes culturals. Entre les retrospectives pòstumes sobre la seva obra, destaquen les de la Pedrera de Barcelona (1994), la Fundació Bilbao Bizkaia Kutxa, de Bilbao (2002) i el Museu d’Art de Girona (2017). L’any 2017, amb motiu del cinquantenari de la seva mort, la Generalitat de Catalunya va promoure l’Any Sacharoff.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà