Modest Cuixart Tàpies

Autodidacte, el 1948 va formar amb els pintors Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats, el poeta Joan Brossa i el crític d’art Arnau Puig, el grup Dau al Set (1948-1951), un col·lectiu d’avantguarda que, en ple franquisme, promovia la modernitat pictòrica apostant per la dimensió màgica de la realitat. La primera pintura de Cuixart és resultat d’un fèrtil imaginari oníric amb un dibuix minuciós i una elaborada simbologia. A mitjan anys 50, en les estades a París i a Lió, es va abocar a l’informalisme, provant textures, relleus, materials i tècniques noves com el degoteig o dripping. Cuixart incorporava tota mena d’objectes a la tela, fet que el va anar portant cap a un pop art molt personal i proper al neodadaisme, amb obres molt fosques i figures convulses. Fidel als seus temes visionaris, els anys 70 i 80 va tornar a la figuració, amb una tendència eròtica i màgica en la figura humana.
L’any 1959 va guanyar el primer premi de la Biennal de São Paulo i va participar en la Documenta de Kassel. El 1960 va formar part de l’exposició d’avantguarda espanyola a la Tate Gallery de Londres i al Museu Guggenheim de Nova York. El 1991 i el 1995 es van presentar dues antològiques de la seva obra a Barcelona i a Madrid, respectivament.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà