Miquel Blay Fàbregas

Els anys 1880-1887 es va formar i va treballar al taller d’estatuària religiosa dels germans Vayreda a Olot; amb el mestre Josep Berga Boix va aprendre un dibuix depurat i la tècnica de l’escultura. Més endavant, fins el 1893, va cursar estudis a París i a Roma, i l’any 1906 es va establir a Madrid. L’obra escultòrica de Blay va ser una fita en l’evolució artística del país, que a les darreres dècades del segle XIX es trobava en un acusat decadentisme. Amb un domini extraordinari de la forma i dels volums, va ser capaç de conferir una expressió quasi real a les seves escultures de figura humana. De Blay se n’ha dit que combina la idealització del modernisme escultòric i la línia clàssica amb una tècnica propera a l’impressionisme. Algunes de les seves peces de marbre, com Els primers freds (1892), s’han convertit en obres molt populars. Elegància, sobrietat, serenitat i naturalisme és com s’acostuma a qualificar la seva obra.
Blay va rebre destacats guardons. El 1900 va ser premiat amb la medalla d’honor de l’Exposició Universal de París. El 1892 i el 1897 havia guanyat la primera medalla a l’Exposició Nacional de Madrid, i el 1908 va tornar a rebre-la. L’obra pública i els conjunts monumentals es poden veure al Palau de la Música Catalana de Barcelona i també a Portugalete, a Madrid, a Buenos Aires i a Montevideo.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà