Martí Vivès

Pintor, va passar la infantesa a Figueres, on es va formar amb Josep Morell. Va continuar els estudis a la Llotja de Barcelona (1922) i més endavant a Perpinyà amb els pintors Lluís Bausil, Andreu Fons-Godail i Lluís Delfau. Feu la primera exposició l’any 1928 a Perpinyà i aviat exposà a París i a Barcelona. Descendent de refugiats carlins, al final de la Guerra Civil espanyola (1939) es va implicar activament en l’alliberament de refugiats sud-catalans dels camps de concentració francesos, entre els quals hi havia els cartellistes republicans Antoni Clavé i Carles Fontserè, el pintor Ferran Callicó i l’escultor Josep Viladomat. L’any 1940 va ser membre de la resistència francesa contra l’ocupació nazi. Més endavant va ser conservador i director del Museu Jacint Rigau de Perpinyà, on va incorporar obres d’artistes catalans. La seva obra pictòrica se situa en el postimpressionisme, integrant-hi elements fauves però també de l’expressionisme i de Cézanne. Mantenint-se sempre al marge de totes les modes i avantguardes, va pintar paisatges, escenes de la vida quotidiana i tradicions nord-catalanes. Va exposar a Barcelona, Girona i Figueres, així com a Bordeus, Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa i París.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà