Marcel·lí Porta Fernanda

A l’etapa de la preguerra ja despuntà com a dibuixant, cartellista i pintor, sobretot per la seva col•laboració en revistes humorístiques com ara L’Esquella de la Torratxa. Havia estudiat arts plàstiques a Barcelona i es feu molt popular als anys vint i trenta del segle XX per la seva participació destacada en la bohèmia ciutadana de l’època. Participà en el I Saló d’Humoristes de Barcelona (1933) i en el Saló de Tardor (1938). Als anys trenta, va pertànyer a l’anomenat Grup dels Sis, que aplegà dibuixants destacats com Lluís Elias Bracons, Hélios Gómez, Josep Bartolí i Alfons Vila Franquesa, Shum. Compromès políticament durant l’etapa republicana i bèl•lica, era afí al Partit Obrer d’Unificació Marxista i formà part del Sindicat de Dibuixants Professionals (SDP). Exiliat el 1939, es traslladà primer a Montpeller i després a Mèxic, on residí fins a la seva mort. Allà fou molt amic de Francesc Camps Ribera, que l’aconsellà que fes targes nadalenques amb motius catalans i mexicans, que tingueren un gran èxit i de les quals es conserven algunes mostres al fons Fàbrega-Just (vegeu la catalogació al final de volum). A Mèxic es dedicà a la il•lustració editorial per a la premsa i alguns llibres, feu diferents exposicions i decorà locals com ara la Biblioteca de l’Orfeó Català de la capital mexicana. No ha de sobtar, doncs, que aquesta entitat li dediqués una retrospectiva l’any 1979 i una exposició d’homenatge el 1988. La seva obra de decoració mural ha estat valorada per Montserrat Galí: «Si bé els seus treballs com a il•lustrador tenen un caràcter lleuger, en algunes obres murals té més profunditat i entronca amb la bona tradició catalana». Així mateix, Galí ha distingit dues tendències molt clares en la seva pintura: «una de tipus tradicional que tendeix a un cert folklorisme i l’altra que revela una influència picassiana».

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà