Lluís Rigalt Farriols

Un dels principals representants del paisatgisme romàntic català i, segons assegura Francesc Fontbona, el primer artista català que es va dedicar a pintar i sobretot dibuixar del natural una gran quantitat d’indrets i monuments del país. Format a l’Escola de Llotja, va succeir-hi accidentalment el seu pare, Pau Rigalt, com a professor, i més endavant va ser-hi professor titular de perspectiva i paisatge, i fins i tot director de la institució entre el 1877 i el 1887, de manera que va arribar a ser mestre de diverses generacions d’artistes. També va ser acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando de Madrid. Rigalt va ser un gran paisatgista: en els seus paisatges la natura hi té un component mític combinada amb ruïnes romàntiques i amb monuments i racons condemnats a desaparèixer, com en els nombrosos dibuixos fets arran de la reforma i eixample de Barcelona. Viatger incansable, va dibuixar paisatges rurals d’arreu de Catalunya, com Torelló, Manresa, Montserrat, Esparreguera, Tarragona, Arenys de Mar, Molins de Rei, Gelida, Olot, Camprodon, Martorell, Terrassa, Sant Martí Sarroca, Tossa, Cervelló, Sabadell, Cornellà, Arbúcies, Hostalric, Perpinyà, i també de Nimes i Marsella. Se’n coneixen només mig centenar d’olis, però en canvi hi ha constància de milers d’apunts, dibuixos i aquarel·les. Una de les institucions que conserven una gran quantitat d’aquests dibuixos és la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Va il·lustrar diverses obres com Álbum enciclopédico-pintoresco de Artes Industriales (1857), Cartapacio de dibujo (1863) i Álbum gráfico de Artes y Oficios (1884). També va ser decorador i el 1850 va esdevenir escenògraf del nou Teatre de la vila de Gràcia.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà