Lluís Masriera Rosés

Orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral, va ser una figura referent a la Barcelona de la primera meitat de segle XX i un dels artistes joiers destacats de l’Art Nouveau internacional. Fill de Josep Masriera Manovens, va seguir la tradició d’orfebreria familiar, i amplià estudis a París, a Londres i a Ginebra, on va ser deixeble de Frank Édouard Lossier, de qui aprendre la tècnica de Llemotges. Retornat a Catalunya, va impulsar l’esmalt translúcid i opac, conegut com a vitrall o plique-à-jour, que des del segle XVIII s’havia deixat d’usar a Catalunya, i va crear els “esmalts Barcelona”, de gran fragilitat i bellesa. Va ser un representant de l’Art Nouveau al país tant en orfebreria com en pintura. En pintura, si bé amb un estil realista, va abordar temes de fades, àngels, bruixes i papallones. Va utilitzar tons plàcids i suaus o bé un colorisme extremadament viu i d’una gran qualitat, com en les ombrel·les japoneses, que van tenir un gran ressò. Amb els anys, va desenvolupar una pintura més convencional. Va fundar diverses companyies de teatre, va realitzar decorats i va interpretar obres de Molière, Cervantes, Goethe, Apel·les Mestres i pròpies.Com a orfebre i pintor, va participar en diverses exposicions de Belles Arts a Barcelona (des del 1896 fins els anys 20), Saragossa, Madrid, París, Londres, Buenos Aires, San Francisco i altres ciutats d’Europa, del Japó i d’Amèrica. Com a escenògraf va rebre diversos premis, com el Grand Prix de l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives i Indústries Modernes de París (1925). I com a director teatral va assolir el gran premi d’interpretació de la Fédération Internationale des Sociétés de Théâtre Amateur, a Lieja (1930).

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà