Josep Maria Subirachs Sitjar

Es va formar al costat de l’escultor Enric Monjo i més endavant amb l’escultor noucentista Enric Casanovas. Com a membre actiu de les avantguardes catalanes, el 1949 va participar en el II Saló d’Octubre. Noucentista primer i expressionista després, des de mitjan anys 50 va practicar l’abstracció per tornar, els 60, a la figuració. Si bé va passar per diferents períodes creatius, tota la seva obra es construeix com una recerca de la geometria, els jocs de contraris i les línies rectes i anguloses. Entre els elements iconogràfics recurrents hi ha el laberint, l’escala, la piràmide, l’obelisc, la banda de Möbius i la calavera. Una altra de les constants de la seva obra és la presència de lletres i números. L’any 1986 es va incorporar a les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona per realitzar el grup escultòric de la façana de la Passió, que va enllestir el 1998. Si bé va ser essencialment escultor, també és autor d’una extensa producció de dibuixos i gravats.Des dels anys 50, Subirachs va dur a terme moltes exposicions nacionals i internacionals, i va produir obra pública arreu del món. Entre les antològiques dedicades a la trajectòria de l’artista, destaquen les de Can Palauet i el Museu de Mataró (2001), el Palau Moja de Barcelona (2003), la Llotja de Saragossa (2012) i el Museu de Montserrat (2014).

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà