Josep Lluís Pellicer Fenyé

Personatge molt polifacètic i compromès, va ser pintor, dibuixant, activista cultural, periodista i polític. Va començar a estudiar dibuix i pintura amb Ramon Martí Alsina, que més endavant fou el seu sogre en casar-se amb la seva filla, Anna Martí. Després d’una estada de tres anys a Roma, va començar una fructífera carrera d’il·lustrador de publicacions, com les primeres edicions dels Singlots poètics de Pitarra, sota el pseudònim de Nyapus, i els calendaris El Tiburón i Lo Xanguet. Va publicar moltes caricatures polítiques a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de la Torratxa. Va ser cronista gràfic de les guerres carlines (1872-76) i durant la Guerra Russoturca (1877-78) va ser agregat de premsa al bàndol del gran duc Nicolau com a corresponsal de La Ilustración Española y Americana, L’Illustration i The Graphic. Pellicer realitzava els seus dibuixos bèl·lics, molt realistes, al camp de batalla. La seva obra pictòrica, en canvi, acusa la influència de l’orientalisme i l’impressionisme. Director artístic de l’editorial Montaner i Simon, va il·lustrar llibres com Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes i els Episodios nacionales, de Pérez Galdós. Amic de Valentí Almirall, va crear la capçalera del Diari Català i va col·laborar a La Renaixença i a La Vanguardia. Va ser membre del comitè local barceloní del Partit Democràtic (1865) i, com a republicà federal, va ser regidor de Barcelona el 1869. Va participar en l’Exposició Universal del 1888 com a organitzador i va ser nomenat director del recentment creat Museu de Reproduccions. Va ser també el primer director del Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona, la col·lecció del qual és la gènesi de l’actual Museu Nacional d’Art de Catalunya. Es va adherir activament a la causa de la Primera Internacional i de l’Aliança bakuninista a partir del 1869.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà