Josep Berga Boix

Conegut popularment per “l’avi Berga”, amb el seu paisatgisme pictòric va donar lloc, junt amb l’amic Joaquim Vayreda, a l’Escola d’Olot. Fill de família camperola treballadora d’un mas, el van enviar a Olot i a Girona a estudiar la carrera eclesiàstica, fins que va abandonar-la pel dibuix. Exiliat al Rosselló el 1868 arran d’uns escrits publicats a la premsa carlina, va descobrir la pintura en plein air de l’Escola de Barbizon, que, juntament amb Constable i l’Escola de Norwich, a Anglaterra, va marcar la tradició del paisatgisme olotí. El 1869, retornat a Olot, en un intent de reproduir l’aprenentatge que havien rebut a Barcelona per part de Ramon Martí Alsina, va crear amb Joaquim Vayreda el Centre Artístic, que més endavant es va anomenar l’Escola d’Olot. Si bé aquells anys la pintura de paisatge era considerada decorativa i un art menor al costat de la figura humana i la temàtica religiosa, l’Escola d’Olot va convertir el paisatgisme en un gènere propi i un referent dins l’art català. Nomenat director de l’Escola de Dibuix d’Olot, Berga Boix s’hi va dedicar en cos i ànima. Amb ell es van formar Josep Clarà, Miquel Blay i el mateix fill del pintor, Josep Berga Boada. A fi de donar sortida professional als deixebles de l’escola, va crear un taller d’imatgeria religiosa conegut internacionalment. Berga Boix introdueix una visió empírica de la natura, amb solucions que a vegades s’apropen a l’impressionisme i amb la incorporació de l’element humà de la pagesia. Va produir també escultura religiosa; va escriure conte, novel·la i teatre de costums; i va col·laborar d’una manera molt activa en les publicacions i en la vida cultural d’Olot.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà