Josep Berga Boada

Fill del pintor i pedagog olotí Josep Berga Boix, amb qui es va formar, va ser un artista de tarannà compulsiu i un dels introductors del modernisme a Olot. Més interessat en la figura humana que en el paisatge, va destacar com a il·lustrador, amb retrats al carbó que s’han comparat amb els de Ramon Casas. Després d’una estada breu l’any 1897 com a professor i director de l’Escola Menor de Belles Arts de Figueres, va tornar a l’Escola de Belles Arts d’Olot fins que, el 1912, es va traslladar a Sant Feliu de Guíxols com a catedràtic de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis. Proper a l’escultura del seu amic Miquel Blay, a l’impressionisme de Claude Monet i la línia transgressora de Gustave Courbet, Berga Boada va dibuixar personatges de la vida real copsats en moments de tensió física i duresa emocional. Com a escultor, va produir imatgeria religiosa. De caràcter individualista, bohemi i experimentador de tots els plaers, va produir una obra que en el seu dia no va ser entesa però que amb els anys s’ha anat valorant.
Va il·lustrar llibres i publicacions com Catalunya artística, L’Esquella de la Torratxa i La Il·lustració Catalana. Va ser autor també d’una obra escrita, sobretot de dramatúrgia i de docència artística, participà en certàmens artístics i literaris, dirigí setmanaris i activà iniciatives allà on va viure. La seva obra es va exposar a Olot, a Figueres, a Girona i a Barcelona.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà