Josep Amat Pagès

Conegut de jove com a Pin, va créixer en una família d’origen rural relacionada amb els ambients artístics. El seu germà Gabriel va ser un conegut dibuixant i aquarel·lista. Josep Amat es va formar a la Llotja de Barcelona i l’any 1924 va conèixer Joaquim Mir, amb qui va establir un vincle d’amistat i de mestratge. El 1928 va presentar la primera exposició individual a les Galeries Dalmau. El 1932 va descobrir Sant Feliu de Guíxols, on des de llavors va passar temporades, i l’any següent va fer el primer viatge a París. Després de la Guerra Civil va formar part del nucli d’artistes i intel·lectuals conegut per “la Colla”, plasmat en un conegut quadre d’Olga Sacharoff. Docent a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona des del 1942, en la seva pintura s’hi veu la petja de Joaquim Mir. Amb una obra molt colorista, hom l’ha situat proper a l’impressionisme i al fauvisme. El crític Rafel Benet va qualificar-lo de pseudofauve. Amat va pintar els seus paisatges de vida, amb escenes urbanes de Barcelona, de Sant Feliu de Guíxols i de París. Tot i que també va pintar figures humanes, natures mortes i flors, el paisatgisme va ser el gènere en què va excel·lir.
Va iniciar l’activitat expositiva a les Galeries Dalmau (1928) i a les Laietanes (1932), al Saló de Primavera, on va ser premiat el 1932 i el 1935, i a les Galeries Syra (1934). Del 1940 al 1987, va exposar a la Sala Parés de Barcelona i també a Bilbao, a Brussel·les, a Girona, a l’Havana, a Madrid, a Sant Sebastià, a Girona i a Sant Feliu de Guíxols.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà