Joaquín Sorolla Bastida

Conegut sobretot per les pintures de les platges lluminoses de la Mediterrània, va ser un dels pintors de més èxit internacional de principis del segle XX a l’estat espanyol. Tanmateix, d’entrada no va tenir una vida fàcil. Orfe des de l’edat de dos anys, va ser criat per uns oncles, que es van adonar de seguida del talent del nen per la pintura. Es va formar a l’Escola de Menestrals de València i més endavant a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, mentre compaginava els estudis amb la feina a la serralleria del seu oncle. El 1884 va guanyar una beca de la Diputació de València per a estudiar a Roma i va passar per París, on va conèixer de prop la pintura impressionista. Després de viure a Assís amb la seva esposa Clotilde, va retornar el 1889 i es va instal·lar a Madrid definitivament. Entre el 1890 i el 1901 va guanyar quinze premis importants a Madrid, París, Viena, Munic, Berlín i Xicago. Amb un prestigi consagrat i nombrosos clients, Sorolla va consolidar un llenguatge propi pintant al natural, usant la tècnica luminista i reflectint la vida quotidiana de la costa mediterrània. El 1908 el milionari nord-americà Archer M. Huntington, fundador de la Hispanic Society of America de Nova York, el va convidar a exposar-hi. L’exposició, amb 365 obres, va ser un èxit absolut i va ser visitada per 150.000 persones. També va exposar a Xicago i a Saint Louis. Huntington li va encarregar la decoració de la biblioteca de la Hispanic Society, Visió d’Espanya, amb catorze plafons monumentals representatius de les regions espanyoles: una empresa molt comercial que el va portar a viatjar per tot l’estat espanyol entre el 1911 i el 1919. Tres mesos després d’haver acabat l’últim panell, va patir un atac de feridura que el va deixar paralitzat fins que va morir el 1923.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà