Joaquim Sunyer de Miró

Pintor destacat del noucentisme, va ser company a la Llotja de Barcelona de Joaquim Mir, d’Isidre Nonell i de Joaquim Torres García el curs 1894-95, moment en què va incorporar l’estil de la Colla del Safrà, tot i no formar-ne part. El 1896 va participar en la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona. Al cap de poc s’instal·là a París, on va fer amistat amb Picasso, Hugué, Renoir i Modigliani. Va viure temporades a París, a la Provença, a Sitges i a Barcelona, i viatjà per França, per Itàlia i per Mallorca.El postimpressionisme inicial aviat va donar pas a temes mediterranis, amb escenes idíl·liques i figures de colors clars, properes a Cézanne: un estil que a Catalunya anava desplaçant la pintura de Nonell. Havent mort Nonell, el gran èxit de l’exposició de Sunyer al Faianç Català de Barcelona el 1911 el va convertir en el nom més destacat de la pintura catalana, lloat per Joan Maragall i ja clarament noucentista. Els anys 20 va desenvolupar un constructivisme quasi cubista, tant en els paisatges com en els nus de dones i en els retrats, gens convencionals. El seu art celebra la joie de vivre de la pintura mediterrània del seu temps.Va exposar en espais reconeguts de Barcelona com la Sala Parés, les Galeries Laietanes, les Galeries Syra o l’Exposició de Primavera; però també a París, en diverses edicions del Salon d’Automne; a Madrid, Bilbao i Pittsburgh, a Pennsilvània. Va tenir sales especials a les Biennals Hispanoamericanes d’Art celebrades a Barcelona (1952 i 1955) i va ser premiat a la de l’Havana (1954). El 1974 se’n va presentar, a Madrid, una gran antològica.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà