Joaquim Llucià Olivet

Havent estudiat comerç a Figueres, on la família s’havia instal·lat entre el 1944 i el 1947, es va traslladar a Barcelona per iniciar-se en pintura i el 1955 va fer el primer viatge a París. Si bé les primeres obres són figuratives, el 1958, arran d’un viatge a Brussel·les, on va descobrir el constructivisme rus, va fer el pas a l’abstracció amb un quadre tan simbòlic com Homenatge a Kazimir Malévitx. Des de llavors va produir una obra amb estructures geomètriques d’una gran nuesa d’elements i sovint amb incisions que l’apropen al minimalisme. Al final de la dècada dels anys 50, en plena hegemonia de l’informalisme, Llucià es va centrar en el rigor constructiu aplicant la tècnica del collage amb paper d’estany o planxa de llautó. La incisió de línies verticals, horitzontals o diagonals que creuen la superfície anul·len tota idea de profunditat. Proper al cinetisme i al constructivisme, Joaquim Llucià va ser un artista insòlit dins el panorama artístic del país.
En vida, va exposar àmpliament a Barcelona i en altres ciutats de l’estat espanyol, així com a Suècia i a Dinamarca. Destaca l’exposició retrospectiva pòstuma (1973) que es va poder veure al Palau de la Virreina.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà