Joan Ponç Bonet

Va estudiar pintura amb Ramon Rogent. Des dels inicis, els anys 40, va desenvolupar un món propi ple de símbols i d’éssers imaginaris. Va ser impulsor, a finals dels anys 40, de diverses iniciatives d’avantguarda, com la revista Algol el 1946, amb Francesc Boadella, Joan Brossa, Jordi Mercader, Arnau Puig i Enric Tormo; i el grup Dau al Set, juntament amb Joan Brossa, Modest Cuixart, Arnau Puig, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats, que en ple franquisme promovia l’avantguarda pictòrica tot apostant per una dimensió màgica i mistèrica de la realitat. Ponç va ser-ne una peça cabdal.Amic de Dalí i de Miró, que van reconèixer la força del seu surrealisme oníric, va col·laborar amb escriptors i poetes com Josep Vicenç Foix, Joan Brossa, Luis Goytisolo i Joan Fuster. A finals dels anys 70, després d’una llarga estada al Brasil (1953-1962), els seus problemes de visió van aportar sincretisme al seu món inquietant. Va passar per diversos períodes creatius, sempre mostrant una gran llibertat de creació. Ponç construeix un univers pictòric poblat d’éssers grotescos i diabòlics, torturats i premonitoris, que el fan capaç d’explorar els àmbits més obscurs de la humanitat.Entre les exposicions antològiques realitzades, destaquen les de la Galeria René Metras de Barcelona (1972), la Caixa de Barcelona, Obra Social, a Manresa (1980), La Pedrera de Barcelona (1980 i 2017) i el Museu d’Art Modern de Ceret (2017-2018).

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà