Joan-Josep Tharrats Vidal

Pintor, assagista i editor, es va formar a l’Escola Massana de Barcelona a mitjan anys 30. Després d’un servei militar que es va allargar quatre anys, el 1942 va reprendre l’activitat artística. Inicialment proper a l’impressionisme, aviat va optar per l’abstracció. Va ser impulsor, a finals dels anys 40, del grup renovador Dau al Set i de la revista homònima, juntament amb Joan Brossa, Modest Cuixart, Joan Ponç, Arnau Puig i Antoni Tàpies, que en ple franquisme promovien l’avantguarda pictòrica. Va ser a la màquina del seu taller on es va imprimir bona part de la revista Dau al Set.
Durant la postguerra, Tharrats va ser capdavanter de l’avantguardisme català amb una obra que va evolucionar des d’una abstracció lineal d’arrel surrealista cap a un informalisme texturat, colorista i de grafia lliure. Va crear una versió pròpia de les tècniques d’estampació, que ell va anomenar “maculatures” i que partia dels fulls que s’encallaven entre els corrons de la impremta i sortien tacats per successius retintatges. Va realitzar cartells, murals, vitralls, mosaics, joies, escenografies i il·lustració de llibres. Impulsor de la revista de poesia Negre + blau (1983), es dedicà a la teoria de l’art i també va dur a terme una obra poètica.
Va exposar regularment des del 1949. Va participar a la Biennal de São Paulo (1959) i a la de Venècia (1960 i 1964). Entre les exposicions, destaquen les retrospectives de la Fontana d’Or de Girona (1975), del Centre d’Études Catalanes de París (1985), del Palau Robert de Barcelona (1993) i del Museu d’Art d’Ashikaga, al Japó (1996).

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà