Iu Pascual Rodés

Hereu d’una família burgesa de Vilanova, el 1917 es va traslladar a Barcelona per fer estudis d’arquitectura, que més endavant va abandonar per dedicar-se a la pintura. Deixeble de Joan Llimona, el 1902 va exposar per primer cop al Cercle Artístic de Sant Lluc. Llimona el va ajudar a trobar feina al taller d’Antoni Gaudí, i així Pascual va ser un dels assistents d’Aleix Clapés en les pintures murals del vestíbul de la Pedrera i va participar en la restauració de la catedral de Mallorca. Va centrar l’interès especialment en la pintura de paisatge, molt influenciat per Joaquim Vayreda i l’Escola d’Olot. Es va relacionar amb el grup d’artistes i intel·lectuals noucentistes, sobretot amb l’escriptor Josep Carner. El 1910 va ser el fundador i l’ànima de l’associació Les Arts i els Artistes, promoguda per Eugeni d’Ors, que va aplegar creadors de totes les disciplines —artistes, arquitectes, literats i músics— per promoure els valors del Noucentisme. Home de gran cultura, també va compondre algunes peces musicals. Després de successives estades per pintar els paisatges d’Olot, finalment s’hi va instal·lar amb la seva esposa i el 1914 va obtenir per oposició la direcció de l’Escola Menor d’Arts i Oficis d’Olot. Durant els primers anys de la República, va impulsar la creació de l’Escola Superior de Paisatge per part de la Generalitat, també amb seu a Olot. Durant la Guerra Civil va treballar per preservar el patrimoni artístic olotí, però a la fi de la contesa l’escola va desaparèixer i ell fou denunciat per haver col·laborat amb el règim anterior, de què finalment va ser absolt. Pascual es va retirar a Riudarenes, on va morir.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà