Francesc Labarta Planas

Va aprendre pintura amb el seu pare, el dibuixant Lluís Labarta Grané, es va matricular a Llotja,i va fer estades de formació a Europa. El 1904 es va incorporar a l’equip de Lluís Domènech i Montaner per dissenyar els mosaics modernistes de la façana principal de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, entre altres punts del conjunt. Com a decorador, va desenvolupar molts projectes en l’àmbit de les arts aplicades: mosaics, ferro forjat, ceràmica, vitralls, esgrafiats i teixits, entre altres. Des del 1908 va participar com a dibuixant, signant “Lata”, al setmanari humorístic Papitu i també a L’Esquella de la Torratxa, La Cuca Fera, Foyer i altres, amb imatges que il·lustraven la vida moderna. Des del 1918 es va centrar en la pintura, amb un paisatgisme preciosista d’un gran detallisme. Va passar els anys de la Guerra Civil a Olot, com a docent a l’escola d’art de la ciutat. Després de la guerra va tornar a Barcelona, on pintà murals en esglésies, sense abandonar mai el paisatgisme ni els retrats.
Va prendre part en diverses edicions de l’Exposició Nacional de Belles Arts, on va ser guardonat el 1901, el 1904, el 1906 i el 1929. Va ser premiat a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1915 i participà a l’Exposició Universal del 1929. Fins al 1945 va tenir una intensa activitat expositiva i va publicar diversos estudis divulgatius sobre la pintura.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà